Perdre un fill durant l'embaràs o al poc temps de néixer és un dels dolors més devastadors i invisibilitzats que existeixen. Que a sobre d'aquest buit immens, les famílies hagin de batallar amb la fredor de la burocràcia i l'administració per poder plorar la seva pèrdua afegeix una cruesa totalment injusta a la situació. Per posar una mica de llum i ajudar-vos a transitar aquest laberint amb tota la informació possible, us expliquem quins són els drets reals que us emparen.
Quan es pateix una pèrdua, una de les primeres preguntes que sorgeixen enmig del xoc és: “He de tornar a treballar demà mateix?”. La resposta de la llei depèn del moment de la gestació en què s'hagi produït la pèrdua o de si la criatura ha arribat a néixer amb vida.
Quins són els drets d'una persona que acaba de patir una pèrdua gestacional o una mort neonatal? Hi ha alguna baixa o permís en aquests casos per passar el dol?
El dret al permís de maternitat
La mare biològica té dret a la prestació per maternitat —en les mateixes condicions que qualsevol altre part— en dos supòsits molt concrets:
- Si ha donat a llum un nadó viu, encara que aquest hagi mort al cap de poques hores.
- Si la pèrdua s'ha produït a partir dels 180 dies de gestació (és a dir, a partir dels sis mesos o, aproximadament, la setmana 26 d'embaràs).
En aquests dos casos, la mare biològica pot gaudir del seu permís per poder recuperar-se físicament i transitar les primeres etapes del dol.
La desprotecció del progenitor no gestant
Aquí és on topem amb una de les grans esquerdes del sistema. La llei no preveu que el progenitor no gestant (el pare o l'altra mare, si n'hi ha) tingui dret a cap mena de prestació en cas de pèrdua. La jurisprudència s'ha escudat fins ara en el fet que la prestació de l'altre progenitor té un objectiu de criança i no "fisiològic", obviant per complet el dret a fer el dol i a acompanyar la parella en un moment tan traumàtic.
Tot i això hi ha diverses sentències que comencen a reconèixer demandes d'aquest cas. En l'àmbit jurídic si aquest és el vostre cas segurament haureu de presentar un recurs a la Seguretat Social i en el cas que ho deneguin s'haurà de començar una demanda judicial, en el cas que es vulgui.
Famílies monomarentals i l'acumulació de permisos
En el cas de les mares soles, la lluita per aconseguir l'acumulació de les setmanes de permís que correspondrien a l'altre progenitor (perquè la criatura pugui estar el mateix temps cuidada) és un camí complex. Sovint, quan la justícia acaba donant la raó a la mare, ja han passat fins a dos anys del naixement o de la pèrdua, fet que fa que la victòria acabi sent, de nou, més simbòlica i jurisprudencial que pràctica per al moment de necessitat real.
"Qui posa la demanda ho fa més per un tema simbòlic que pràctic, perquè a la pràctica, per poder passar el dol algunes de les famílies demanen la baixa al metge o metgessa de capçalera i és pervers que sigui així", explica l'advocada, Joana Badia.
Abans dels 180 dies: un "problema de salut comú"
Què passa si la pèrdua gestacional es produeix abans dels sis mesos de gestació? Legalment, l'avortament (sigui voluntari o involuntari) es tracta com un problema de salut comú.
- Si hi ha una intervenció mèdica (com un raspat), es gestiona com qualsevol altra operació menor.
- Si és un avortament farmacològic o natural, no hi ha cap dret associat a la pèrdua. L'única opció és que el metge o metgessa de capçalera decideixi donar una baixa per incapacitat temporal (la baixa comuna per malaltia).
"En un fet tan comú i que pot ocasionar tants danys a la salut mental és una llàstima que les persones que pateixen aquesta mort no tinguin més drets reconeguts per llei i hagin de confiar en la bona voluntat de qui hi hagi assegut a l'altra banda de la taula amb bata blanca", lamenta Badia.
