Torna al consultori Torna a les consultes de Cocriança i paternitat

Gerard
Data: 27/02/21 09:29
Mamitis i rebuig del pare
Bones,

Sóc el pare d'un nen de dos anys y dos mesos i, desde fa un temps, em rebutja i em diu que "no papa" quant intento interactuar amb ell quant està la mare.

Ha passat de no tenir problemes amb mi, per exemple, a la hora de llevar-se, menjar i al recollir-lo de la llar d'infants a rebutjar-me constantment, fins i tot a empènyer-me  o picar-me.

Tampoc em deixa ni que li canviï els bolquers, el vesteix-hi o el banyi.

Si estic a soles no té cap problema però si estem els dos sempre la vol a ella.
No sabem si es normal o què fer. Tant la mare com jo intentem que entengui que no està bé empènyer ni rebutjar al pare però sense resposta.
La mare es estrangera i a casa parlem anglès i ell, encara que entén el català, només es comunica amb mi en català si jo insisteixo i estem sols (ho dic per si pot tenir res a veure).

Us agrairia si ens poguéssiu aconsellar.

Gràcies per la tasca que feu.

:)


Data: 01/03/2021 13:50

En base al que ens expliques, hem de pensar que l'infant ve d'una fase fusional amb la mare. A partir aproximadament de l'any i mig s'entra a la fase d'individuació, que és la fase anal o d'autonomia, quan la criatura s'està començant a experimentar a si mateixa com a personeta, més enllà de la mare. En aquest procés, que pot durar mesos, hi ha moments que les criatures fan retrocessos i intenten fer retorns a aquesta fase més fusional.

La psicòloga Melanie Kleint ho anomena "retorno objetal" i pot ser més o menys present segons la criatura. No és preocupant, des d'un punt de vista evolutiu, i està dins de la normalitat. El que és totalment comprensible és que, com a home que estàs implicat en la criança del teu fill, això et mobilitza. L'important és que no t'ho prenguis com res personal. És habitual que comencis a pensar que no ho estàs fent bé o preguntar-te què li està passant amb tu. Amb tu no li passa res, forma part del procés evolutiu.

És interessant que puguis validar quan passa. Quan el teu fill estigui demanant la mare, enlloc de negar aquest desig és validar-lo i respectar-lo. Si se li pot donar el que demana en aquell moment, doncs se li dona, i si per tema de logística no es pot, doncs se li explica que en aquell moment la mare no pot i que hi seràs tu, acompanyant-lo. En cas que això generi una agressió per part del nen, senzillament posar un límit, expressar-li de forma tranquil·la que estàs enfadat o senzillament que no t'agrada que et piquin.

És molt habitual que els pares que estem passant per aquesta etapa de rebuig entrem en una experiència com si no fóssim importants o vàlids. res més lluny de la realitat, en aquest moment som molt importants i vàlids, però no de la manera que potser pensem. Som importants per validar aquest sentiment i sostenir aquesta expressió de rebuig i poder posar límits. En cas que això et mobilitzi molt a tu, que també pot passar, pots trobar llocs on puguin acompanyar-te a tu, on poder processar tot el que et passa, per poder estar amb ell de manera més neta i més clara. 

El tema de l'idioma que comentes, jo personalment no veig que sigui un factor, però s'hauria d'investigar més. 
--
Respost per Rai Crespí, terapeuta d'Entre Homes (@entrehomes), teràpia especialitzada en homes.

Editat i validat per l'equip de Criar.cat

Data: 15/03/2021 16:53

Hola,

el primer que hem de tenir en compte és l'edat de la criatura. Cap als dos anys és quan es comencen a percebre com a éssers diferents als seus pares i mares, i per tant comencem a reivindicar les seves decisions, preferències i desitjos de manera molt clara. És l'edat que es coneix per les rebequeries, els "terribles dos" i tots aquests adjectius que se'ls posa, però és justament perquè comencen a fer reivindicacions molt clares, com per exemple, quan volen estar amb la mare.

Per mi el més important és començar a posar límits molt clars en com reivindicar aquestes coses, assenyalant-los que ho poden dir però no es pega, no es fa mal, no s'empeny, etc. i donar-los alternatives. 

Sobre el tema de la preferència per la mare, tinguem en compte que fins als tres anys la majoria de criatures que tenen un pare i una mare, doncs prefereixen a la mare perquè ha sigut la cuidadora principal, i és sobretot quan estan els dos progenitors presents. Jo no em preocuparia, penso que és una fase que passarà, i que la idea és que segueixis estant present i disponible quan el teu fill et necessiti. 

--

Respost per Paola Roig, de Pellapellbcn (@pellapellbcn), psicòlogues perinatals.

Editat i validat per l'equip de Criar.cat

Només els moderadors poden publicar-hi respostes.
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres