Quan parlem de que una cosa, una reacció "em surt", reproduïm instintivament patrons antics que emergeixen. Aquí entrem en el terreny del treball intern. Una primera cosa seria detectar quan surt això i una mica, preveure-ho. Si sabem que una conducta del nostre fill ens fa reaccionar d'una forma que després ens fa sentir malament, aquest dolor ensenya molt, és la base del canvi. Canviaràs com a pare per aquest dolor que sents pel que li has fet o li has dit al teu fill. És el motor del canvi. La propera vegada potser esperaràs un moment, comptaràs fins a 10 abans de dir-li que deixi de fer una cosa. 

Una altre cosa és que la infància és impulsiva. Fan coses que no t'agraden, això serà una constant: mentalitza't i sàpigues que això és la salut dels infants, per tant prepara't. El món ha d'entendre que els infants són com són. Fins als 3 anys no controlem els impulsos. Per tant, hem de treballar en controlar aquesta impulsivitat, però no podrem evitar-la. També ens hem de mirar una mica a nosaltres mateixos, i veure si aquestes coses que no "suportem" tenen realment tanta importància.