Catalunya és la comunitat amb més demanda de parts assistis a casa, i també amb més matrones que s’hi dediquen. Ara llevadores, obstetres, pediatres i famílies tenen una nova publicació, la Guia d'assistència al part a casa, una revisió de l'última evidència científica disponible sobre l'atenció al part domiciliari que els pot ajudar
Aquesta s'ha presentat en un acte institucional al Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) que ha comptat amb la participació d'Eva Adarve (vocal de llevadores del COIB), Laia Casadevall (vicepresidenta d'Alpacc i coautora de la guia), Borja Manzanares (president del COIB), Inma Marcos (presidenta d'Alpacc i coautora de la guia), Imma Sàrries (llevadora associada d'Alpacc i coautora de la guia) i Quique Estévez (llevador i coautor de la guia).
Una actualització de la publicació ja editada per l’Associació del Part a Casa de Catalunya (Alpacc), que en el seu moment es va convertir en una referència pionera per a unificar la pràctica assistencial i facilitar una atenció segura i satisfactòria. En les seves 146 pàgines hi podeu trobar:
- Més informació sobre salut mental materna en embaràs, part i postpart
- Un capítol ampli sobre la resolució d'emergències obstètriques, que inclou l'atenció de parts de natges inesperats i prolapses de cordó.
- Informació detallada sobre els trasllats hospitalaris i les revisions neonatals
- I aporta estadístiques sobre els resultats d'aquests tipus de parts.
El director del Pla de Salut Afectiva, Sexual i Reproductiva del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Ramon Escuriet, va remarcar que les estadístiques aportades per Alpacc en l'atenció que realitzen en parts hospitalaris “marquen un abans i un després en la recerca i generació del coneixement, a més d'ajudar a posar sobre la taula un treball professional basat en l'evidència científica”.
Menys cesàries i parts instrumentalitzats
La guia inclou estudis que mostren que els parts a casa en embarassos de baix risc i atesos per professionals presenten els mateixos resultats sanitaris que els hospitalaris, i redueixen de manera dràstica les intervencions. En concret, disminueixen:
- Un 40% el risc de cesària
- Un 50% el part instrumental
- Un 70% l'ús d'epidural
Un estudi realitzat el 2021 a Catalunya mostra que el 92,7% dels parts atesos a casa per llevadores d’Alpacc van finalitzar en parts vaginals no instrumentalitzats, i del 14% que van acabar en trasllats hospitalaris, el 96% d’aquests trasllats van ser-ho per part prolongat en dones primerenques sense cap urgència mèdica.
El president del COIB, Borja Manzanares, ha donat la benvinguda a la guia com “una eina professional i un gest en defensa del dret a decidir i l'autonomia de les dones”. Per part seva, la vicedegana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Yolanda Garza, ha ressaltat la “feina de recerca d'alta qualitat” de la publicació, que recopila l'última evidència en un document que ja va suposar un gran avanç en la seva primera versió.
La vicepresidenta d’Alpacc, Laia Casadevall, ha repassat els països del món que l'inclouen com un servei més del sistema públic de salut, com a Països Baixos, on el 20% dels parts es desenvolupen a casa; el Regne Unit, on són el 2,3% o Nova Zelanda, amb el 3,3%, entre d’altres.
Entre 300 i 400 parts a casa a Catalunya
A Espanya, Catalunya és la comunitat amb més demanda i més matrones que s’hi dediquen, amb al voltant d'unes 40 professionals en actiu. Segons els últims números oficials de l'INE, que daten del 2017, Espanya va registrar 1068 parts a casa aquest any: 775 a Catalunya –354 d'ells a Barcelona–, mentre que a la Comunitat de Madrid en van ser 117, encara que aquestes dades no discerneixen entre parts a casa planificats o sobrevinguts.
Els números més recents recopilats per Alpacc a partir d'una base de dades d'obligat compliment per a les seves 62 associades, les matrones de l'entitat atenen de mitjana entre 300 i 400 parts a casa a l'any, xifres a la baixa que s'emmarquen en la baixada de la natalitat general i també en la falta de matrones.
