Un de cada deu parts a Catalunya són de mares que tenen 40 anys o més. Segons dades d'Idescat publicades aquesta setmana, en un 9,9% dels naixements al país l'any passat, la mare havia entrat en la seva quarta dècada –una proporció similar a la mitjana des del 2020 (10,7%)–. Així, Catalunya és un dels territoris de la Unió Europea amb una proporció més alta de mares tardanes.
L'any passat, del total de 53.653 parts recollits a l'estadística de naixements d'Idescat amb el detall de l'edat de la mare, 5.335 van ser per part de dones amb 40 anys o més. De fet, aquest col·lectiu ja fa gairebé una dècada que supera el de les dones que han donat a llum amb menys de 25 anys, que l'any passat es van situar en el 8,7% del total. Els últims anys, les mares de 45 anys o més també han anat a l'alça, i el 2025 es van situar en l'1,1% del total de parts, una xifra, però, encara molt minoritària.
Catalunya és un dels territoris de la Unió Europea amb una proporció més alta de parts de mares amb 40 anys o més. Segons dades d'Eurostat d'estats membres, el rànquing l'encapçalava el 2024 Espanya, amb un 12,4% del total. La segueixen Grècia (12,1%) i Itàlia (10,9%), els únics països que superen el llindar del 10% –la mitjana comunitària el 2024 va ser del 7,4% i la dada catalana d'aquell any era del 10,2%.
Les dones en la trentena són les que protagonitzen més parts a Catalunya, sis de cada deu l'any passat, una proporció similar als exercicis anteriors. El gran canvi de tendència es va donar als anys 90, quan la proporció d'aquest col·lectiu va passar d'un terç a més de la meitat del total. El 2025, l'edat més habitual de les parteres és de 34 anys, cosa que es manté estable en l'última dècada. L'edat més típica per donar a llum s'ha anat endarrerint progressivament, des dels 27 anys fa quatre dècades. Arreu de la Unió Europea, l'edat més habitual per ser mare són els 32 anys, i només Espanya (35 anys), Itàlia, Grècia, Alemanya i Irlanda (34 anys) tenen medianes tan tardanes com a Catalunya.
Bretxa en les cesàries programades per tipus d'hospital
D'altra banda, segons dades del Servei Català de la Salut obtingudes per l'ACN mitjançant una sol·licitud d'informació pública, un de cada deu naixements són amb cesària programada. Amb tot, hi ha una bretxa significativa per tipus de centre: si bé entre el 2018 i l'abril del 2026 el 7,9% dels parts en hospitals del sistema públic (SISCAT) van ser cesàries programades, en el mateix període ho van ser el 21,1% dels de centres no integrats al sistema públic. L'any passat, la proporció de cesàries programades a la pública va ser lleugerament més alta que la mitjana, 8,5%.
Tenint en compte tots els hospitals amb dades, la xifra és del 10,8%, però també hi ha diferències per edats; com més gran és la mare, més alta és la possibilitat que li acabin programant el part. Tant és així que entre les dones de 20 a 29 anys és el cas en el 7% dels naixements, però entre 30 i 39 la xifra puja a l'11,3%, i entre els 40 i els 49, arriben al 19,2%.
Per hospital, les dades confirmen que els centres fora del sistema SISCAT són els encapçalen les cesàries programades entre el 2018 i el 2026: és el cas del 41,2% dels parts a l'Hospital de Barcelona, el 30,1% a la Clínica Diagonal, el 27,8% a l'Hospital El Pilar o el 26,9% a la Clínica Corachan. Unes proporcions més altes que els principals hospitals públics on s'esdevenen naixements, com Sant Joan de Déu (13,8%), el Clínic (1,3%), Vall d'Hebron (11,9%) o l'Arnau de Vilanova de Lleida (8,8%).
