Quan vaig obrir una petita llar d'infants a les golfes de casa dels meus pares, l'any 1964, no imaginava que, més de seixanta anys després, encara hauríem de reivindicar la importància de l’educació durant els primers anys de vida.

En aquella època gairebé ningú parlava del valor educatiu durant la primera infància. No existien els estudis que avui demostren que és durant aquesta etapa quan es construeixen les bases del desenvolupament cognitiu, emocional, social i lingüístic dels infants. Però moltes mestres ja ho intuíem.

Ben aviat també vam comprendre que, si volíem oferir la millor educació possible, havíem de continuar aprenent. Ens vam formar, vam viatjar i vam conèixer altres maneres d'entendre l’educació en la primera infància. Vam descobrir noves metodologies i vam voler portar a casa nostra tot allò que podia ajudar els infants a créixer millor.

Mirat amb la perspectiva dels anys, m'adono que moltes de les dones que vam impulsar les primeres llars d'infants compartíem una mateixa convicció. Érem mestres, pedagogues i educadores, però també dones emprenedores que vam crear projectes educatius en un moment en què gairebé ningú parlava encara de la importància dels primers anys de vida.

Sense saber-ho, també estàvem contribuint a transformar la societat del anys seixanta i setanta. En aquell moment no existia una oferta pública d'educació per als infants. Les nostres llars van néixer per oferir als infants un entorn segur, estimulant i ple d'afecte, però també per donar resposta a una necessitat social creixent: facilitar que moltes dones poguessin incorporar-se al món laboral amb la tranquil·litat de saber que els seus fills estaven ben cuidats. D'alguna manera, vam ser dones que ajudaven altres dones a obrir camí.

Avui la ciència confirma allò que moltes educadores ja sabíem: els primers tres anys de vida són determinants. És en aquesta etapa quan es construeixen les bases del llenguatge, de les emocions, de les relacions socials, de l'autonomia i de la manera com aprendrem al llarg de tota la vida. En certa manera, és quan els infants aprenen a aprendre.

Per això celebro que, finalment, la societat comenci a donar al 0-3 el valor que es mereix. Durant massa temps aquesta etapa s'ha mirat gairebé exclusivament des de la conciliació familiar. Però és molt més que això. És el primer esglaó del sistema educatiu i una de les millors inversions que podem fer com a societat.

Durant dècades, les llars d'infants privades i d'iniciativa social hem construït una manera molt propera d'acompanyar els infants i les seves famílies. Ens agrada conèixer cada infant, parlar cada dia amb els pares i les mares, compartir els seus petits grans descobriments, celebrar els seus avenços i construir una relació de confiança que va molt més enllà de l'horari escolar. També ens hem adaptat a les necessitats canviants de les famílies, amb horaris amplis, una activitat educativa durant gairebé tot l'any, projectes pedagògics diversos i serveis que faciliten la conciliació sense renunciar mai a la qualitat educativa. Perquè la millor conciliació no és només poder arribar a la feina. És fer-ho amb la tranquil·litat de saber que el teu fill/a està en un lloc on el coneixen, l'estimen i l'acompanyen cada dia.

Després de més de seixanta anys dedicada a l'educació infantil, una cosa la tinc clara: avui sabem molt més que abans sobre què necessita un infant per créixer. Precisament per això em preocupa el debat actual sobre l'esborrany de reial decret del Ministeri d'Educació que planteja reduir les ràtios al primer cicle d'Educació Infantil.

Com a mestra i pedagoga, crec sincerament que menys infants per aula és una bona notícia. Significa més temps per observar, escoltar, acompanyar i respectar el ritme de cadascun. Però aquesta millora pedagògica només serà possible si va acompanyada del finançament necessari.

Avui les llars d'infants privades i d'iniciativa social ja conviuen amb una situació de desigualtat. Mentre el curs d'I2 és gratuït a la xarxa pública, els centres privats autoritzats només reben una aportació de 72,72 euros per infant, una ajuda que es destina íntegrament a les famílies —ja sigui descomptant-la del rebut mensual o mitjançant un abonament directe—.

Si a aquesta realitat hi afegim una reducció de les ràtios sense un increment proporcional del finançament, correm el risc de debilitar greument una xarxa educativa que des de fa dècades acompanya infants i famílies, i que representa eI 40 % del primer cicle d’Educació Infantil a Catalunya. Qui sortiria més perjudicat d’aquest escenari serien, precisament, els infants. Ja avui moltes famílies es queden sense plaça pública i tampoc poden accedir a una plaça privada per motius econòmics. Sense aquesta xarxa complementària, aquesta situació encara s'agreujaria més.

Invertir en els primers anys de vida no és una despesa. És una aposta pel futur. Perquè els infants no entenen de titularitats ni de debats polítics. Entenen de mirades, de vincles, de confiança, d'oportunitats i d’una educació de qualitat. I els primers anys, senzillament, no tornen.