La Fundació Bofill ha reclamat un acord polític ampli que garanteixi que el 2026 hi haurà una despesa pressupostària "ambiciosa" en educació, hi hagi o no pressupostos. L'entitat alerta, entre d'altres, que s'ha de fer efectiu el traspàs de la gestió de les beques a la Generalitat, així com aprovar el nou decret d'orientació. En aquest sentit, assegura que sense finançament addicional no hi haurà els recursos per fer-los efectius. A més, adverteix que seria "negligent" arribar als resultats de PISA del setembre "sense una resposta acordada, ambiciosa i viable". Per tot això, la Bofill posa a sobre la taula 17 mesures per abordar els principals reptes del sistema educatiu.
L'entitat alerta que l'educació "no pot esperar més", ja que ara el sistema està assumint l'augment de la complexitat "a partir del sobreesforç de docents i centres". Per això, si no hi ha nous pressupostos a la Generalitat, la Fundació ha reclamat que es tirin endavant disposicions específiques amb un suport ampli. De fet, la Bofill ja havia plantejat anteriorment bona part d'aquestes mesures, i ara les concreta i quantifica de cara al 2026.
Entre les mesures hi ha un primer paquet destinat a posar fi a l'abandonament escolar. La fundació quantifica la inversió de 31 milions d'euros per incrementar el personal d'orientació als instituts, especialment als de més complexitat; 34,5 per incrementar l'acció tutorial a l'ESO garantint una ràtio d'un tutor cada 15 alumnes; 174,8 milions per ampliar i planificar una nova oferta d'estudis d'FP, PFI i Noves Oportunitats; i 264 milions per crear beques salari de continuïtat per a 63.353 alumnes de 3r d'ESO a 2n de postobligatòria que es troben en risc de pobresa i exclusió social.
Un segon paquet de mesures van encaminades a assolir un sistema educatiu equitatiu, de gratuïtat plena i sense segregació escolar. Entre les propostes concretes destaca la d'avançar cap a la universalització del menjador escolar amb 87.000 noves beques, fet que requeriria 110,3 milions d'euros. També planteja acabar de desplegar les motxilles econòmiques per garantir la gratuïtat de l'educació per a l'alumnat vulnerable (63 milions) i impulsar una prova pilot de finançament per fórmula dels centres educatius (31 milions). A més, es calculen 32 milions més per incorporar 702 integradors i 357 educadors socials de manera estable als centres amb més complexitat.
Quatre hores de suport educatiu personalitzat
La Bofill també proposa mesures per aconseguir la millora dels resultats educatius, especialment per als que tenen més dificultats i vulnerabilitat. La principal mesura és oferir quatre hores setmanals de suport personalitzat per a aquest alumnat. Això tindria un cost de 257,5 milions d'euros. En segon lloc, també proposa destinar 103,3 milions a agrupacions reduïdes en el 80% de les hores de matemàtiques a l'ESO, amb grups de 10 alumnes als centres ordinaris i de cinc en els de complexitat; ampliar les aules d'acollida de primària i secundària amb 600 tutors més (28 milions) i impulsar un pla per situar els resultats de comprensió lectora per sobre de la mitjana europea (27 milions).
Més places de 0-3
D'altra banda, l'entitat calcula que s'haurien d'invertir 60,6 milions d'euros per crear 20.000 noves places d'I1 i I2, i fer gratuïtes el 27% de les places corresponents a l'alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques o socioculturals. A aquests hi suma 93 milions més per impulsar una línia de finançament per a la construcció de 9.116 noves places 0-3 municipals.
Per últim, la Bofill insisteix en la necessitat d'aconseguir l'equitat també en les activitats educatives més enllà de l'horari escolar. Per això, demana incloure les activitats extraescolars en les motxilles econòmiques per a l'alumnat vulnerable per raons socioeconòmiques (40,7 milions d'euros), garantir dues setmanes d'activitats a l'estiu per aquest col·lectiu (46,9 milions) i destinar el 20% a la llei de barris a l'àmbit educatiu i social.
