La Glòria de Castro treballava com a creativa publicitària en una gran multinacional a Madrid. Tenia una trajectòria professional exitosa i es trobava al punt àlgid de la seva carrera, però després de dues baixes de maternitat i havent demanat la jornada reduïda, es va trobar que li van retirar totes les tasques de responsabilitat i li encarregaven només feines supèrflues. Era la mateixa història que havia sentit tantes vegades en altres dones, però ara li estava passant a ella.

"No entenia per què m'estava passant això als 40. Jo em sentia en un moment de gran producció laboral, em sentia molt a gust a la meva feina, valorada, estava en el meu millor moment", ens explica. Però aquest moment laboral va coincidir en el temps amb la maternitat: "no ho puc endarrerir més perquè em quedaré sense reserva ovàrica". És una reflexió que ella fa i que ens hem fet tantes i tantes dones. "I llavors ets mare, i tot se'n va a norris".

"La jornada laboral no està preparada per la maternitat ni la paternitat"

És mòbing laboral, però en el seu cas, ens explica, va ser molt subtil: "les coses importants, les reunions, els projectes, passaven a la tarda, i com que jo no hi era, m'ho estava perdent". És el resultat d'una cultura laboral que valora per damunt de tot la presencialitat juntament amb jornades laborals de 10 hores perquè "els caps venen tard, i després marxen a dinar i no tornen fins a mitja tarda". 

"Si demanes jornada reduïda, et passa això. I qui la demana? Doncs majoritàriament les dones. Si el 50% d'homes la demanessin, potser això no passaria tant", assegura. I el problema no era la productivitat. Segons ens explica, "jo era capaç de fer la mateixa feina en sis hores, si no sortia a dinar i no mirava el Facebook. L'únic que volia era estar a les tardes amb els meus fills, però em vaig topar amb un sistema que no em va deixar". "I et fan creure que és culpa teva, i de la teva jornada reduïda, però no. És una cosa sistèmica. La jornada laboral no està preparada per la maternitat, ni per la paternitat". "Jo vaig treballar a Suècia, i allà tothom plega a les quatre de la tarda: els caps, les creatives i el conserge. Tothom. Perquè és l'hora que surten els nens de l'escola, i és responsabilitat de tots".

"Trepitjar camins que no estan asfaltats et reconnecta amb l'instint maternal d'acompanyar els fills"

I va ser en aquest moment, en què no tenia gran cosa a fer a la feina, però tampoc l'acomiadaven (tal com va demanar en diverses ocasions) que va decidir utilitzar les hores per posar-se a escriure sobre el que estava vivint i sobre tot allò que li passava pel cap, "enlloc de perdre el temps merdejant amb Facebook". "L'escriptura va ser molt catàrtica", assegura, i, després de donar-li forma, ha publicat "L'instant abans de l’impacte", una novel·la basada en la seva experiència personal, però hiperbolitzada i enriquida, per convertir-la en un relat hiperrealista de la maternitat, en una crítica al model laboral i social que impera, i en tot un decàleg de desobediència consumista com a resposta als seus anys dedicats a la creativitat publicitària. 
 
"Quan vaig acabar el llibre, vaig deixar la feina. I igual que la protagonista, vaig pensar que potser no serviria de res, però és com aquell petit pardal que entra al motor d'un avió i és capaç de fer-lo caure". Tal com explica ella mateixa, "se m'ha rebel·lat la veritat, i per això estic vivint a Mallorca". Va ser una decisió que van prendre en família, ja que el seu marit havia passat per una situació similar. "Vam seure a la taula  un dia i vam dir: és que la vida no és això. No és anar corrent d’un lloc a l'altre, fer una feina que no ens omple i gestionar logístiques amb els nens".

"Vam decidir tornar a connectar amb allò important. I per mi era la necessitat de tornar a connectar amb la natura. Si ho fas, si camines per camins que no estan asfaltats, torna aquell instint maternal que ja no és de tenir cura, sino d'acompanyar els teus fills. Ja no és vigilar perquè no els atropelli un cotxe. Ara surten de casa i són lliures, i jo no n'he d'estar pendent. I això et dona més llibertat com a mare, però és que ells també són més lliures i més feliços. Jo creia que tornar a connectar amb la natura posaria totes les coses a lloc, i les ha posat. Crec que les dones hem de tornar a connectar amb la terra, amb la natura".