Europa Press

Com parlar de la guerra a l'escola o a casa

S'està morint gent? Quan acabarà? La guerra pot arribar aquí? Alguns consells per resoldre els dubtes que expressen els més petits

Europa Press
Aquests dies hem viscut una barreja d'emocions intenses arran de l'esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Ràbia, tristesa, impotència i por. Podem haver sentit moments de tot i, és clar, també les nostres criatures...

Perquè enmig d'aquest context bèl·lic hi ha infants al nostre voltant a qui probablement els han arribat imatges d'escenes dantesques i inconnexes o escoltes furtives de diàlegs adults carregats d'angoixa. 


Explicar la guerra a les criatures no és senzill, sovint perquè a les mateixes persones adultes ens costa entendre les raons de tanta violència i vivim una batalla interna gestionant les nostres pròpies emocions. Però, tot i això, és molt necessari que en parlem sense tabús. 

Apropem-nos a ells, tenint en compte la seva edat i adaptant el llenguatge al seu nivell d'enteniment i capacitat de gestionar la informació.


Potser el primer que cal plantejar-nos és si els nostres infants tenen consciència que hi ha una guerra. Tot i que sembli evident, hi ha molts menuts que segueixen aliens al conflicte. Probablement, en menors de 8 anys, el fet de que el seu dia a dia no s’hagi vist afectat directament, i si no han escoltat notícies, ni vist a la televisió imatges crues fa que aquesta realitat els resulti llunyana i que la desconeguin.

Aquesta situació ens planteja el primer dubte. Si no en saben res, com a pares els ho he d'explicar? Doncs depèn. Hi ha menuts que són especialment sensibles i amb tendència a despertar en ells pors i angoixes. Explicar-los la guerra implicarà preguntes en ells. Dubtes pels que potser no tenim la resposta, o bé l’explicació de la realitat és molt angoixant.


Com moltes qüestions de criança, la resposta no és senzilla i caldrà posar en una balança que hi guanyo i que implica endinsar-los en aquesta realitat. Si decidim explicar-los-hi, bé perquè ho decidim conscientment o bé perquè han rebut elements externs relacionats amb la guerra, el primer que ens cal, és ser conscients de com estem nosaltres d'afectats.

Els nens son com esponges emocionals. Vull dir que part de com processen la informació i com la cataloguen és fruit de com perceben que la sentim els adults.

Segur que us ha passat algun cop, ser amb el vostre fill o filla, que comenci a córrer i ensopegui. I de sobte, un silenci en el que es queda congelat, sense plorar i tomba els ulls buscant-nos. A vegades, només veient la nostra calma s'aixeca i continua el seu recorregut, però si en trobar-nos en la mirada hi ha esglai i por és gairebé segur que començarà a plorar desconsolat.


Això ens indica que, en aquesta situació típica, no és tan important el dolor físic, com la percepció que tenim del dolor. Sabem que la percepció de perill i per tant d’inseguretat, bé donada en gran part per les nostres figures de referència.

Tenint això en compte, si nosaltres no estem preparats per afrontar la conversa sobre la guerra amb calma, potser no som les persones indicades per fer-ho amb els menuts. Tenim moltíssims i cadascun d’ells ocupa una funció. 

I què els expliquem?

A mesura que son més grans podem explicar més detalls i conceptes polítics però en general cal ser concrets i utilitzar un llenguatge clar i assequible a la seva edat.

A partir dels 9 o 10 anys pot ser útil utilitzar un globus terraqüi per ubicar el conflicte al mapa.

 Els podem explicar que hi ha dos països, Russia i Ucranïa, un al costat de l’altre, que fa un temps que no s’entenen i que tenen opinions molt diferents. Russia vol que Ucranïa deixi de ser un país propi i passi a ser part de Russia, però Ucranïa no vol. Fa uns dies el Govern rus ha enviat militars a lluitar a Ucraïna per aconseguir-ho.

A vegades, hi ha infants que amb poqueta informació ja en tenen prou o que, fins i tot, no en volen saber més. Respectem-ho i no insistim en donar més informació de la que necessiten.

En ocasions, però, després d'una primera conversa es poden generar altres qüestions i dubtes, que caldrà anar responent a mesura que els menuts sentin inquietuds.

Algunes preguntes habituals...

La guerra pot arribar aquí? Hi ha molta gent treballant i esforçant-se perquè això no passi. A casa nostra no estem en guerra.

S'ha mort gent? Sí, la guerra és una situació terrible i que provoca molt dolor, tristesa i on moren persones.

Quan acabarà? Hi ha molta gent procurant que s'aturi i es solucioni aviat, però encara no ho sabem.

 Què passa amb la gent que viu a Ucranïa i que no sap o vol lluitar? La majoria de persones estan intentant marxar de les zones de guerra i anant a altres països on no hi ha conflicte i es poden sentir segurs.

I sobretot procurem que no vegin imatges sense supervisió. Siguem conscients que la majoria d’informatius no estan pensats per un públic infantil sinó per a l’adult i l’impacte visual d’algunes de les imatges poden ser complexes de processar per ells.
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Riho Kroll
Roger Aranda Rovira
Us passa? El psicòleg Roger Aranda ens explica què fer
Imatge il·lustrativa
Andrea Gabarró
Si tens el triangle Pikler i no saps ni qui és Pikler llegeix això
Imatge il·lustrativa
Marta Segrelles
La psicòloga Marta Segrelles ens en parla
Imatge il·lustrativa
Gala Espín
Paola Roig
La psicòloga Paola Roig ens parla de l'exigència que carreguem les mares i els pares en la criança
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres