"És un nen o una nena?", de vegades ets al parc, surts de l'escola o simplement vas pel carrer i algú et fa aquesta pregunta, sigui per curiositat o perquè vol establir una interacció amb el teu fill/a.

Són diversos els estudis que mostren com socialment sovint s'utilitzen uns adjectius o uns altres en dirigir-nos a les criatures en funció dels seus genitals. Mentre a les nenes sovint se les tracta amb delicadesa, amb diminutius o rols estereotipats, als nens se'ls diu "campió", se'ls tracta de manera més rude i se'ls proposen activitats més relacionades amb l'acció.  

Per una banda com a familiars ens preocupa que aquestes preguntes puguin afectar d'alguna manera als nostres infants. Tal com ens deia la psicòloga i sexòloga Elena Crespi Asensio, si nosaltres a casa els eduquem en la igualtat, encara que des de l'entorn estiguin exposats a preguntes com aquesta hem de pensar que estem fent un treball de fons.

"L'important és que tinguin eines perquè quan siguin adolescents i adults siguin capaços d'escollir amb llibertat i amb esperit crític. Sap greu perquè comentaris com aquests poden provocar que un nen per exemple es talli el cabell, però a la llarga entendrà que ell pot portar-lo llarg també si vol", explica.

Segons explica l'Elena Crespi Asensio, com que no els podem aïllar ens hem de nodrir d'eines per rebatre tot plegat. Si en algun moment rebutja el rosa per exemple, o dur els cabells llargs no s'ha de posar sí o sí, però en podem anar parlant, per exemple a través dels dibuixos animats: "Per què només hi ha una gosseta protagonista? T'hi fixes que sempre va de rosa? Qui et diu que el rosa és de nenes? "

D'altra banda, en casos com aquests de vegades no saps ben bé què contestar i com frenar aquestes conductes de manera educada.

Algunes propostes per contestar a les següents preguntes i comentaris:

"És un nen o una nena?": Una proposta és contestar amb el nom de la criatura, per restar pes als genitals. 

"Com que porta els cabells llargs..." "Com que no porta arracades...": A casa els intentem educar en igualtat. O bé "Avui dia tant nens com nenes poden portar els cabells com vulguin"

"Com que va vestit de rosa/blau...": Els colors no tenen gènere

Què passa quan aquestes expressions es diuen per part d'algú de la família propera? (avis, àvies, tiets o tietes)?

Segons explica l'Elena Crespi Asensio, en primer lloc cal parlar com a parella com ho enfocarem amb les nostres respectives famílies. "Si no en parlem seguirem fent el que s'ha fet sempre. Sempre és millor parlar-ho amb la seva pròpia família d'origen i anar en sintonia. És important mantenir una conducta assertiva, comunicar de manera educada el que pensem i això no vol dir que l'altra persona ens faci cas. La persona a qui interpel·lem pot sentir-se atacada perquè d'alguna manera pensa que com ha educat aquesta persona no és allò adequat", explica. 

"Aquests detalls poden semblar coses petites sense importància, però que formen part dels masclismes quotidians que tenim normalitzats i que comencen a marcar la desigualtat de gènere", assegura.