Et costa sostenir la
por del teu fill o filla? És normal, les mares i els pares tenim molt a flor de pell l'instint de protecció, però això no garanteix que sapiguem trobar sempre la millor manera d'acompanyar-los davant de
perills o situacions d'
inseguretat.
Podem evitar les pors? Hem de dir-los sempre la veritat? Missatges com "sigues valent", "tot anirà bé", són útils? Ens en parla
Roger Aranda, psicòleg infantil de
LaFitaPsico, que ens respon cinc preguntes freqüents en relació a les pors de les criatures:
A vegades volem evitar que tinguin por...
És impossible impedir les pors. Podem fer coses per no alimentar-les, intentant cuidar les reaccions i les paraules, però la tasca més important que hem de fer el adults referents és acceptar-ne la seva naturalesa. Les pors són inevitables, és l'emoció primària més inconscient i automàtica que hi ha.
"No ploris", "sigues valent"... Són missatges útils?
No. Són frases que evidencien que ni estem acceptant ni entenent la seva por. El primer que hem de fer és posar-nos al seu lloc, perquè des de la nostra perspectiva és molt possible que ens costi entendre pors com, per exemple, la por a la foscor. Però hem de saber que moltes pors són naturals i maduratives de la nostra espècie. Per això no ens hi hem d'oposar. Si les rebutgem o les jutgem, ens estarem mostrant en posició de lluita i això no ajudarà el nostre fill/a.
Què passa quan mentim per evitar o minimitzar una por?
No hem de mentir mai, perquè amb l'afany erroni de protegir el que generem és inseguretat. Hem de pensar a utilitzar un llenguatge curós i adequat per a la seva edat, i evitar del tot els eufemismes.
Per exemple, hem d'introduir la mort des d'edats molt primerenques. Explicar què passa quan ens morim, i en quins casos ens podem morir. Una eina molt potent són els contes, que són molt útils per introduir les pors i parlar-ne.
Si ens passem explicant-t'ho tot, els podem generar més por?
És millor dir la veritat que no que trobin que els has dit una mentida, però evidentment hem de mesurar les paraules i la informació que donem. Pressuposem que un cervell de 4-5 anys no pot assumir què és la mort, la podem introduir amb una pel·lícula o amb l'avi d'un amic/ga, perquè si la trobem de prop directament, és molt més complex de processar. És millor arrelar-ho que amagar-ho.
"Tot anirà bé": aquest missatge per donar seguretat és positiu?
Jo no traslladaria aquest missatge perquè no sabem realment com anirà. A l'hora de transmetre seguretat és més important fixar-nos com ho estem vivint nosaltres. Si jo soc un adult/a que està angoixat/da, no podré traslladar-li calma. En canvi, si m'informo bé, treballo les meves pròpies pors i filtro la informació adequada, podré donar-li seguretat.
