Fa quatre mesos es decretava l'
alerta sanitària per l'
augment de casos d'hepatitis aguda d'origen incert en criatures. Els primers afectats es van detectar a Escòcia i durant aquell mateix mes se'n van arribar a documentar fins a 200 en diversos països.
Fa pocs dies, el govern espanyol informava de la mort de dos infants, de 14 mesos i 6 anys, a l'Estat. Aquesta és una patologia que encara arrossega interrogants per a la comunitat mèdica, però sobretot per a les famílies.
Hem parlat amb el
Dr. Carlos Rodrigo, cap de pediatria de l'Hospital Germans Trias i Pujol, per recolllir tota la informació de què es disposa fins ara:
Què se sap de la nova hepatitis aguda infantil?
La primera
alerta sanitària s'emet el 5 d'abril on s'informa de 10 casos d'hepatitis aguda en infants menors de deu anys a Escòcia. Dos dies després, el Regne Unit comunica un total de 74 casos similars per causa desconeguda en descartar els virus habituals que provoquen aquest tipus de patologia. D'aquests pacients pediàtrics, al voltant d'un 8% acaben amb
trasplantament hepàtic.
Arran d'aquesta alerta, els organismes de salut pública emeten avisos per controlar si hi ha més casos en altres països. Fins avui, tenim constància de
46 casos a tot l'Estat, una xifra que no és significativament major a la d'altres onades. Perquè d'hepatitis infantils derivades d'infeccions o contaminants sempre n'hi ha hagut.
Quin és el factor novetat i quina sospita es té de la causa?
És molt difícil de determinar i, de fet, no hi ha cap certesa. Hi ha estudis que relacionen els casos d'hepatitis amb l'
adenovirus. Al Regne Unit, al voltant del 77% dels casos analitzants han sortit positius. Però també és cert que en aquesta època hi ha hagut moltes infeccions per adenovirus i, per tant, les dades no poden confirmar si el causant realment és aquest virus o simplement és que passava per allà.
Tampoc mai abans s'havia buscat l'adenovirus. Ara perquè ens hem acostumat a monitorar els virus i sabem quins hi ha, però no podem obviar tampoc que el genoma de l'adenovirus perdura molt temps i, per tant, és difícil de determinar si la seva infecció ha estat clau.
També hi ha alguns medicaments o malalties immunitàries que poden causar hepatitis infantil. Per tant, més aviat sembla que pot ser un conjunt de factors.
Habitualment, aquest virus produeix un quadre diarreic amb
vòmits,
símptomes respiratoris i
conjuntivitis. Tot i això, aquesta epidèmia es caracteritza per una inflamació extremadament important del fetge, que comporta en 1 de cada 10 casos (segons els casos declarats fins a la data) d'un trasplantament. No se sap si es deu a una mutació del mateix microorganisme, que ho ha fet més virulent o a una coinfecció pel coronavirus.
També s'estan investigant activament altres possibles causes, inclòs altres tipus de coronavirus, infeccions o causes ambientals. El que sí que s'ha pogut descartar és qualsevol vinculació amb la
vacuna Covid ja que cap dels casos confirmats al Regne Unit ha estat vacunat.
Així doncs, l'etiologia dels casos actuals d'hepatitis encara continua sota investigació activa. S'estan realitzant proves de laboratori per a moltes infeccions, productes químics i toxines en els casos identificats.
Ens hem de preocupar?
Les dades, com ja hem apuntat, no són molt diferents a onades anteriors i, per tant, per ara preocupen poc. Per altra banda, cal remarcar que la majoria de casos són transitoris i es resolen, alguns són greus i alguns més poden efectivament arribar a provocar insuficiència hepàtica i requerir trasplantament.
Però no estem veient res diferent del que ja hem vist fins ara. El que passa és que venim d'un context que estem molt atents a qualsevol brot epidèmic i és normal, però d'aquests casos n'hi ha hagut sempre.
El que sí que podem dir amb tota certesa és que els organismes i centres de salut estem previnguts i amatents. Els casos d'hepatitis infantil actualment són poc habituals i, per tant, en tots ells buscarem les causes i estarem molt atents a aquesta nova entitat.
A quins símptomes cal estar amatents?
Les principals manifestacions de les hepatitis són la
icterícia (color a groguenc de la pell), malestar, dolor abdominal, de vegades picor generalitzat, vòmits o cansament. Però només la icterícia és diferencial perquè indica un
nivell elevat de transaminasa. Així que cal tenir molta cura de no alarmar-se per símptomes molt habituals també en altres patologies.
S'ha d'acudir al metge en les mateixes circumstàncies que sempre: si la criatura es troba malament o hi ha alguna cosa que ens cridi l'atenció com que es posi groga.
Què determina la gravetat? Factors genètics, l'edat,...?
Molt probablement és una coexistència de factors. Segurament hi ha una variable genètica, i efectivament l'edat també influeix. Els casos que més s'estan detectant són per sota dels sis anys.
Hi ha qui ho ha relacionat als confinaments, però des del meu punt de vista és una exageració. Després de les restriccions sí que ha augmentat l'exposició als virus, però vincular-ho a la gravetat em sembla massa perquè influeixen molts condicionants com l'exposició a aliments, medicaments, contaminants, etc.
Les vacunes infantils contra l'hepatitis no són efectives en aquests casos?
No. Aquestes vacunes són per a infeccions molt concretes, pels virus denominats de la hepatitis A i la hepatitis B, que han estat descartats en tots el casos.
