La Berta treballava a una empresa abans de ser mare. Quan la seva criatura va tenir quatre mesos i va veure que s'havia de reincorporar va demanar excedència dos mesos. "Vaig veure que era totalment insostenible, que no podia estar sense un sou, però tampoc podia començar a treballar i deixar-lo a una escoleta quan ni prenia biberó ni havia començat l'alimentació complementària", ens explica.

Centenars de famílies es troben en la mateixa situació. Segons l'Associació de Dones Emprenedores ASODAME, és molt freqüent començar a emprendre després del naixement d'una primera criatura.

La Berta va decidir deixar l'empresa on treballava i començar a treballar d'autònoma, fent traduccions però pel seu compte. "Al principi va ser molt complicat. No en tenia ni per pagar-me la quota", assegura. Els seus ingressos es van veure disminuïts, tant per l'excedència com per haver d'arrancar el "negoci". 

La Nonna ja portava a la seva filla a l'escoleta, a arran del confinament, a més de treballar, es va haver de fer càrrec de la seva filla. "Tenia por de perdre clients. Per sort havia fet una mica de coixí d'estalvi. Ara que ja ha pogut tornar a entrar a l'escola bressol pública he de tornar a començar a recuperar clients i a trobar-ne de nous". 

"Ser autònoma és una arma de doble fil: per una banda tens flexibilitat però per l'altra no tens estabilitat, i tot el que no treballes no ho menges", assegura la Nonna. "Ara he de tornar-me a posar a tope, però em trobo que una vegada ha començat l'adaptació venen els refredats, hem hagut de fer quarantenes... Tot això només amb una criatura, i se suma la idea que no només en volem tenir una... el problema és en quin moment t'hi poses?"

Ser autònoma és una arma de doble fil: per una banda tens flexibilitat però per l'altra no tens estabilitat

Abans de tenir aquesta segona criatura la Nonna explica que necessita mantenir la seva cartera de clients i tenir estabilitat laboral, però fins aleshores no s'ho pot permetre "tot plegat angoixa, perquè no és el que tu voldries, és el que la situació et permet. Jo ara m'imagino passar tot el que hem passat amb un bebè petit i és insostenible", ens diu.

Durant aquesta pandèmia s'ha destapat aquesta falta de mesures en qüestió de conciliació. La cursa d'obstacles que les mares (i alguns pares) han de passar per poder conciliar passen per la renúncia (6 de cada 10 dones renuncien a la seva carrera professional segons l'estudi "Somos Equipo" de Malasmadres), els horaris de les jornades laborals, la falta de corresponsabilitat, la perpetuació dels rols tradicionals, el sostre de vidre (el 50% de les dones treballant per compte d'altri o autònomes mencionen haver viscut experiències negatives desencadenades a la seva maternitat, segons l'informe "concilia"), la càrrega mental, les tasques invisibles, entre altres factors.