Aprendre a surfejar la frustració de manera sana és una habilitat que es forja durant la infància i sempre en companyia.
Segons ens explica la psicòloga
Elisenda Pascual Martí,
frustrar-se és difícil, dur i ens qüestiona la nostra vàlua personal. "Si ens acompanyen des de l'inici entenem que aquesta emoció tan desagradable no ens fa menys estimable. Si ens deixen soles, ho podem malinterpretar com que no en som mereixedors/es", explica.
Es produeix quan els infants s'adonen que existeix una distància entre allò que desitgen i ells o elles mateixes. Pot tractar-se d'un objecte, un desig, una activitat, pot ser temporal d'habilitats evolutives o d'imaginació.
Ensenyar-los a gestionar
aquesta frustració és una gran oportunitat. Saber que hi ha situacions que no es poden satisfer i que ens afecten és bo. Sense que per això deixem d'intentar-ho, somniar-ho o a vegades haguem d'aprendre a deixar-ho anar.
La frustració els acompanyarà tota la seva vida. "Quan els acompanyem en aquests moments de tanta emoció forta aprendran a respectar-se en allò que viuen. Créixer amb la vivència de frustrar-se és sa. Tenir maneres de canalitzar-la i saber-se igual de digna al viure-ho és font de salut mental i emocional", assegura.
Què faig quan el meu infant es frustra?
Comprèn que és el seu estat emocional, no el teu.
Sigues espectador/a
Pot ser no entenguis els "per què", no es necessari pensar el mateix per respectar-ho
No minimitzis els seus motius
Fer menys i més ser. La teva presència és suficient
Tu ets qui sostè i el contenidor dels seus malestars. Cal ser fort/a
Si es frustra al teu costat aprendrà que no és una emoció amenaçant
Cada etapa del desenvolupament comporta frustracions diferents
