Aquesta és la història d'una nena, que va néixer l'any 86 a Andorra. És la meva història. La història de com amb només cinc mesos d'edat el càncer de mama va trucar a la meva porta i ha estat present tota la meva vida. 

Un dia la meva mare va veure que m'havia sortit un granet tirant a violeta al costat del mugró, en qüestió de 48 hores aquesta piga es converteix en un cigronet i la meva mare parla amb el meu avi per portar-me a Barcelona a què em mirin el bultet. 

Els especialistes destaquen que tinc una tumoració a l'aurèola. Amb només un any i mig se'm fa una biòpsia quirúrgica: tinc una fibromatosi. En aquella mateixa operació la meva mare firma un consentiment d'extirpació total de la mama dreta fins a l'aixella. Un tumor benigne produït per una metàstasi. 

Hi ha molts pocs casos descrits. Menys de 30. Mai pots pensar que et pugui passar a tu, o a la teva filla nadó. Però passa. Jo sempre dic que la meva mare va patir tota la tempesta, aquell xàfec d'aigua que li va caure a sobre, ella sempre m'ha explicat la veritat, i sempre m'ha explicat la mateixa història. 

Jo durant la infància vaig ser una nena molt feliç. El problema va ser quan va començar a créixer un pit i l'altre no. Vaig viure la catàstrofe de tota aquesta tempesta. L'adolescència va ser una etapa molt dura. Tallava esponges, d'aquelles que hi havia als anys 90 amb forma de fruites, per poder-me-la posar al pit. 

"Amb només un any em van extirpar tota la mama dreta fins l'aixella"

Recordo que el meu germà també hi participava. Compràvem llapis de maquillar de totes les tonalitats possibles i el dia que tocava natació em pintava un mugró sobre la pell amb degradat. Ara es dedica a pintar. 

Al carrer Aribau hi vaig comprar la meva primera pròtesi. Tenia nom i tot. Es deia Anita. Aquella era la nostra paraula clau per anomenar en públic quan tenia un problema. La meva mare sempre ha estat la meva armadura, ho ha fet molt bé la veritat. Sempre m'emociono quan penso en com ho ha pogut fer tan bé.

Quan em trobo amb un cas d'algú que té ja la vida feta i de sobte té càncer de mama intento empatitzar d'una manera o altra però clar, no sé de quina manera ho viuria si ara de cop em passés.

L'any 2017, quan em decideixo ser mare, em trobem unes cèl·lules pre cancerígenes al coll de l'úter. Em fan un estudi complet i veuen que a l'altra mama també hi tinc moltes possibilitats de tenir càncer i em fan una mastectomia preventiva. 

He lluitat tota la vida per amagar-me, per intentar que no em faci mal. Arran de ser mare vaig anar a yoga i mai em vaig sentir acollida. No podia donar de mamar. La gent competeix com per veure qui ho fa millor, i tenia un sentiment de culpabilitat: No podia ni alletar ni amb un pit, com havia pensat que podria fer.

Això demostra que els judicis no van enlloc. No saps la història d'aquella persona. La meva maternitat també és real sense mama. Jo la hormona la tenia per donar llet. Fins i tot em vaig prendre la pastilla. El que no tinc són els conductes mamaris per donar-li.

Fa tres dies el meu fill em va preguntar: "què és aquesta pupa". M'ho va posar fàcil. Per ell és una pupa de la mama pirata. El dia que em pregunti com va ser, no sé si sabré com dir-li sense que em caigui cap llàgrima.

Aquesta és una història de dues dones lluitadores: la meva mare i jo. Gràcies mama per fer-ho tan bé i gràcies mama per fer-me viure amb tanta intensitat tot i les meves limitacions.