Les persones adultes tenim la mania de fer sentir malament als infants per tal que aprenguin. Si no plora, no s'enfada o no posa cara de trist ens pensem que no ho ha entès. I res més lluny de la realitat.

A mi com a mestra m'havia passat: fingia el meu "enfado" perquè entenguessin que allò estava mal fet i que no s'havia de fer així. El meu objectiu final era que aprenguessin que hi havia una altra manera de fer les coses, però jo mateixa tampoc ho estava ensenyant de la manera adequada.

Gràcies a la frase de Jane Nelsen "Els infants no s'han de sentir malament per portar-se bé", me'n vaig adonar. El cervell quan aprèn és quan està tranquil. Si jo estic fent sentir malament a una altra persona el cervell es posa en cervell emocional i no té la part racional activa, amb la qual cosa no pot aprendre, està en mode de "supervivència".

Si fem això que estem creant és que facin les coses perquè els adults no s'enfadin. No estan aprenent per què no s'ha de fer allò, no està aprenent a buscar una solució. Simplement estan aprenent a obeir la persona adulta i majoritàriament ho fan per por.

Els nens i les nenes tenen una necessitat de pertinença, i el que li estic dient quan el renyo és "tu no vals", "només vals quan fas les coses com jo et dic que facis". I faran tot el possible per agradar-te, o tot el contrari, es revelaran i buscaran la venjança. Però no estarem ensenyant un valor. Vivim en una societat en la qual es penalitza l'error, quan realment hauríem de deixar que els nens i nenes s'equivoquin i aprenguin d'aquests errors. 

"Ens hem d'imaginar que la nostra flor preferida és un gira-sol, i tu has tingut un fill, una filla o uns alumnes, que son roses. Només t'estàs fixant en les qualitats d'aquest gira-sol, i estàs intentant que aquesta rosa creixi amb les cures d'un gira-sol. Però no son les cures d'aquesta rosa i ens hem de fixar en què necessita la rosa per créixer de manera òptima. I quan jo cuido una rosa com si fos un gira-sol aquesta rosa està perdent les seves pròpies qualitats, està tan centrada a ser un gira-sol i no pot veure les seves qualitats.

Això és el que ens passa a molts pares, mares i docents. Tenim unes expectatives sobre aquests infants i no els deixem créixer com són. Es tracta de fer un canvi de mirada i deixar-los ser. Acompanyar-los, no jutjar, ajudar-los a enfocar-se amb solucions. Només així aquesta rosa podrà créixer sent una rosa.