Menstruar és car. I això que és una característica de la salut sexual i reproductiva de la meitat de la població. De mitjana, les dones paguen fins a 100 euros l'any en productes per la regla. Són de primera necessitat i estan gravats amb un 10% d'IVA. 

Aquesta és la despesa menstrual mitjana extreta d'un estudi recent de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius a joves de Barcelona. Altres enquestes eleven aquesta xifra fins a 240 euros anuals, segons càlculs de l'ONG Banc Farmacèutic, fet que implica que una dona pot arribar a gastar fins a 8.000 euros en productes per a la menstruació al llarg de la seva vida (tampons, compreses i copes menstruals).
 
Hi ha xifres encara més reveladores. Dos de cada 10 dones han patit pobresa menstrual, és a dir han tingut dificultats econòmiques en algun moment de la vida per comprar productes per a la menstruació. A més, el 37,1% s'han vist forçades a optar per productes menstruals més barats en detriment de la seva salut. Un fet que la crisi derivada de la pandèmia ha agreujat encara més.

Tot plegat són conclusions recollides en el primer estudi d'"Equitat i salut menstrual" que s'ha fet a l'Estat i que evidencia, un cop més, el biaix de gènere que té la pobresa. Així ho alerta l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius que remarca que la despesa menstrual forma part d'un conjunt de discriminacions que contribueixen a la feminització de la pobresa.

És per aquest motiu que el col·lectiu aposta per polítiques públiques integrals que incideixin directament en tots els factors d'exclusió i discriminació que porten a les dones a ser més vulnerables que els homes a patir la pobresa.  


Associacions i centres d'investigació coincideixen que caldria universalitzar l'accés a aquests productes que són de primera necessitat per a les dones. I així ho han començat a fer alguns països.

Escòcia va ser el primer país del món a oferir gratuïtament productes d'higiene menstrual en edificis públics i Nova Zelanda també aplica un programa pilot a les escoles, i distribueix compreses i tampons gratuïts a les alumnes de tot el país, per lluitar contra la pobresa menstrual que també provocava absentisme escolar. Altres països com França o Suïssa també han desplegat mesures similars.

S'esperava que l'Estat apuntalés nous passos en aquest línia, però finalment s'ha quedat a mig camí. I és que la llei de l'avortament permetrà repartir gratuïtament aquest productes a centres educatius, de serveis socials i penitenciaris però no en rebaixarà finalment l'IVA com havia previst inicialment. La mesura no ha rebut llum verda del ministeri d'Hisenda i quedarà fora de la reforma. El que sí que inclourà també la nova llei és la incapacitat temporal per regles doloroses coberta íntegrament per la Seguretat Social. 

La rebaixa de l'IVA en productes d'higiene femenina seguirà sent una assignatura pendent,  en paraules del mateix ministeri d'Igualtat, malgrat el clam de l'històric dones i col·lectius.