Avui, com cada dilluns, el Blai espera que el seu pare el vagi a recollir. Però resulta que al pare li ha sortit un imprevist i l'anirà a buscar l'àvia. Els canvis en les activitats, les rutines o la falta d'anticipació poden generar tensió i fins i tot frustració en infants, especialment en aquells altament sensibles o TEA.

És per això que hem preguntat a Tatiana Luis, experta en disciplina positiva i TEA, algunes eines que ens poden ajudar a millorar la comunicació oral i visual amb les nostres criatures per tal de posar límits respectuosos i evitar tensions i malestars als infants.

"Si les transicions entre activitat són complicades per un infant neurotípic, per un de neuroatípic són un munt d'experiències i sensacions i ens podem trobar en moments en els quals allò que ens sembla una sola activitat, com per exemple anar a dutxar-se, per aquest infant representa 10 transicions diferents per aquest infant: anar al bany, despullar-se, entrar a la banyera, obrir l'aixeta, ensabonar-se, esbandir-se, sortir de la banyera, eixugar-se, vestir-se i eixugar el cabell", explica Tatiana.

Moltes vegades no ens adonem de totes aquestes petites transicions, que representen canvis d'estímuls, de textures (de l'aigua a la tovallola), de percepcions (fred o calent), d'olors (el sabó, el xampú o la crema), d'espai (dintre o fora de la dutxa, l'habitació...). 

Aquestes són algunes de les eines que ens poden ajudar davant de tots aquests canvis. 


Davant de determinades crisis de frustració no hem de pensar que el nostre fill/a sigui un "capritxós/a" per exemple per voler anar sempre per una mateixa ruta a l'escola. No es tracta de mals comportaments sinó d'una resposta a les seves necessitats. Per tant hem de pensar que el cervell del meu fill/a se sent més segur/a davant els camins coneguts. 

A poc a poc es pot anar ampliant el ventall de possibilitats, fent apropaments graduals, ampliant el repertori d'aliments i/o treballant la tolerància. "Vivim en una societat adultcentrista, plena de capacitisme, clarament irrespectuosa i violenta respecte a la neurodivergència. Cal respectar el ritme de cada infant i les seves necessitats individuals", assegura Tatiana.