Fa pocs dies el govern espanyol va aprovar la reforma de la
Llei de Salut Sexual i Reproductiva. S'havia començat a tramitar al maig i, després de rebre els informes de la Fiscalia, el Consell General del Poder Judicial i el Consell de l'Estat, finalment ha rebut llum verda de l'executiu.
Entre les modificacions més destacades hi ha l'aprovació de l'avortament a
menors de 16 i 17 anys sense el permís dels progenitors, però també n'inclou d'altres, com la
distribució gratuïta de píndoles anticonceptives o
la baixa per menstruacions doloroses.
Aquí teniu una guia per entendre'n les claus:
Avortament lliure a partir dels 16 anys
La principal novetat és que el dret a l'avortament s'aplicarà a partir dels 16 anys. Podran
avortar sense permís dels pares/mares i es garantirà que sigui d'un accés igualitari, sigui on sigui el lloc de residència de la dona, per la qual cosa si no fos possible en un lloc públic es podria fer en un centre o clínica autoritzada. Les interrupcions voluntàries tindran dies de baixa laboral i s'han eliminat els
tres dies obligatoris de reflexió.
Ara bé, la reforma no canviarà els terminis actuals: es pot avortar fins a la
setmana 14 de gestació. L'excepció que permet dur la pràctica a partir de la
setmana 21 si l'embaràs suposa un risc per la salut de la mare o el fetus presenta greus anomalies, també es manté.
Avortaments als hospitals públics
Fins a la data, més del
85% dels avortaments es realitzen a clíniques concertades o privades. I quin és el motiu? Segons l'administració la causa es deu a l'
objecció de consciència, que permet al personal mèdic negar-se a fer la pràctica. Això sí, s'han d'assegurar que algun professional pot encarregar-se'n.
La nova normativa facilita "la identificació de les necessitats sanitàries, de manera que es pugui
assegurar el dret en tots els casos". Per tant, es garanteix que la pràctica pugui efectuar-se als centres públics.
La gestació subrogada, al punt de mira
La legislació espanyola
no admet la gestació subrogada. De fet, considera que vulnera els drets de les dones i els infants, però en canvi no hi havia cap regulació sobre les parelles que recorrien a aquest tipus de pràctica a l'exterior. A partir de la vigència de la nova llei hi haurà sancions, fins i tot, a mitjans que anunciïn la gestació subrogada.
Píndoles anticonceptives gratuïtes
Els
anticonceptius hormonals i la píndola del dia de després seran finançats públicament. A més a més, es distribuiran de forma
gratuïta a instituts dins de les campanyes d'educació i prevenció sexual. Aquest és un tema controvertit pels efectes que poden provocar tant els anticonceptius hormonals com la píndola de l'endemà utilitzada de manera freqüent al cos de les dones.
Una baixa prepart a la setmana 39
La nova normativa inclou mesures per fomentar les
pràctiques saludables en les etapes de l'embaràs, en especial, durant el part i el postpart. Un exemple és la incorporació d'una
baixa prepart a partir de la setmana 39 de gestació, que no retallarà cap dia del permís de maternitat. Amb tot, col·lectius de mares feministes consideren absolutament insuficient aquesta mesura tenint en compte que en un embaràs no de risc la mitjana de dones demana la baixa mèdica aproximadament pels volts de la setmana 30.
Baixa per regla doloroses
La modificació dona pas a mesures per combatre la pobresa menstrual. En primer lloc, es garanteix la
distribució de productes d'higiene menstrual a dones que es trobin en risc d'exclusió social, així com les que es trobin a la presó. En alguns països, com Escòcia, els productes d'higiene femenina per a la regla ja són gratuïts per a tota la població.
La nova llei també permet la
baixa de tres dies que podran demanar les persones menstruants amb una
regla dolorosa. Una mesura no exempta de polèmica que visibilitza un problema que moltes dones pateixen cada 28 dies. La llei especifica que la menstruació ha de ser incapacitant secundària o disminorrea secundària associada a miomes, malaltia inflamatòria pèlvica... entre altres patologies.
Què es troba a faltar en la reforma?
Col·lectius feministes critiquen que no s'hagin inclòs reclamacions històriques com és el fet d'
allargar el permís de maternitat, un permís que fa més de 30 anys que no es toca,
eliminar la discriminació actual cap a les famílies
monomarentals (en la majoria dels casos només opten a 16 setmanes i, per tant, l'infant té menys drets que els d'una família amb dos membres adults), acabar també amb la discriminació cap a les
famílies lesbianes (tant pel que fa a la filiació com per l'accés al permís de naixement), i també demana que s'implementin mesures específiques per mares
treballadores autònomes.
Així mateix, lamenten també que hagi quedat fora de la reforma la
violència obstètrica reconeguda per nombroses organitzacions internacionals referents en matèria de salut. L'últim, un dictamen de l'ONU recent que considera Espanya responsable de violència obstètrica per un cas denunciat.
Segons les previsions, la nova llei entrarà en vigor a
principis de 2023.
