Fa uns dies que el curs escolar 2022-2023 està en marxa. I aquest any ha tornat amb canvis. Ha començat abans, sense el 25% de castellà ni mascaretes a les aules, amb monitors a la tarda, l’últim curs de l’escola bressol gratuït a la pública, ràtios més baixes i, gràcies a un pacte d’última hora entre el Departament i els sindicats, amb més mestres. 

Però l'escola catalana, sigui pública, concertada o privada, té encara molts fronts oberts: el de preservar un model lingüístic de consens, el de l'actualització del model pedagògic, el de la integració o la segregació escolar. Aquest darrer preocupa especialment en un context econòmic complicat com el que s'albira.

Per saber com s'ensenya al nostre país, als pobles i a les ciutats, a infantil i a batxillerat, i en escoles convencionals o altres més singulars, a NacióDigital, les seves 19 edicions locals i Criar.cat hem visitat els centres, parlat amb mestres, alumnes, pares i mares, experts i responsables polítics i ho hem fet amb rigor i també amb dades. L'escola, en aquest país canviant, ha de ser més que mai sinònim d'igualtat d'oportunitats, de valors i d'excel·lència.