El més probable és que el teu fill o filla utilitzi paraulotes o insults en algun moment de la infantesa. Acostuma a ser cap als 4 o 5 anys, i sol limitar-se amb un acompanyament adient. Què hi ha darrere de l'ús de les paraules malsonants en edats primerenques? Com s'ha de tractar a casa o a l'escola? En parlem amb l'especialista en comunicació i gestió de conflictes Arantxa Marenyà. 

El primer que has de saber és que en aquestes edats no són plenament conscients del que estan dient. Ho utilitzen més aviat com a recurs per experimentar les reaccions, miren la cara de la persona adulta per descobrir què passa. Per tant, no s'ha de connotar en clau adulta. Forma part de l'aprenentatge, simplement cal acompanyar-ho.

Què hi ha darrere de l'ús de les paraulotes en edats primerenques?

Busquen provocar una reacció. Quan reaccionem, aprenen que aquesta paraula provoca en nosaltres una resposta, normalment, d'atenció. 

Explorar límits. Les paraulotes formen part d'aquest procés de descobrir els límits i el seu ús pot ser simplement una manera de comprovar-ne les conseqüències.

Expressar emocions. Les criatures no sempre saben com expressar les emocions, pot ser que les utilitzin com a mitjà d'expressió.

Practicar el llenguatge. També poden repetir les paraulotes com una forma de practicar el llenguatge.

Més endavant, durant la preadolescència, pot ser que els nostres fills i filles les utilitzin com a mitjà per encaixar en un grup, guanyar-se la seva simpatia o imitar altres companys de classe. En aquest cas, treballar l'autoestima també és bàsic.

Com s'ha d'acompanyar? Hi ha diverses teories, hi ha qui proposa ignorar-ho per evitar la reacció que busquen les criatures. Tot i així, és sens dubte una bona oportunitat per poder-ho tractar a casa i prevenir que recorrin a trobar un significat o un ús fora de l'entorn educatiu familiar:

Esbrina quina emoció s'amaga darrere de la paraulota o l'insult. Hi ha malestar? Reclam d'atenció? Posa-hi paraules alternatives. "T'ha molestat alguna cosa?", "potser t'has enfadat perquè t'he dit que no", "el proper cop prefereixo que m'ho diguis així". 

Posa límits. Explica-li que l'ús de les paraulotes o els insults provoquen malestar, no agraden o poden fer mal. "No m'agrada, em fa sentir incòmode/a sentir aquestes paraules". 


No li donis excessiva importància, corregeix-ho amb naturalitat. Si riem o els renyem, les criatures veuen que l'ús de paraulotes tenen un efecte sobre nosaltres i, per tant, les utilitzarà sempre que vulgui una atenció per part nostra o d'altres infants. Ni càstigs, ni tampoc amenaces o xantatges són útils en absolut per revertir-ho. 

A mesura que es van fent grans, convida'l/la a reflexionar (sobretot amb paraulotes o insults que poden tenir connotacions poc ètiques): "Per què has dit això?", "què creus que significa?", "què sents en dir això?". D'aquesta manera els fem conscients també del que han dit.