Al teu fill o filla li costa separar-se de tu? Plora quan es queda a l'escola, a casa els avis o amb un/a cuidador/a? L'ansietat per separació és normal en criatures, sobretot en una fase inicial de desenvolupament maduratiu, al voltant dels 8 mesos, en què no comprenen el retorn després de la separació amb la mare i/o el pare.

Què és l'ansietat per separació? És una emoció intensa i natural, té un clar sentit adaptatiu i no és exclusiva dels infants. En criatures és molt normal quan les deixem a l'escola, a la llar d'infants o amb un/a cuidador/a. 

I els adults, per què sentim ansietat quan ens separem dels nostres fills/es? "La sentim perquè la separació és antinatural. Jo sempre explico que la societat avança a una velocitat molt més ràpida que el nostre cos i és quan sent que alguna cosa no està a lloc que s'activa. Perquè encara que funcionem així, no és natural passar 8 hores sense veure els teus fills/es. Això a la naturalesa vol dir que un altre animal es menjaria les nostres criatures. Estem anant en contra de la supervivència de la espècie. I el nostre cervell no ha superat encara aquest canvi de paradigma", explica la psicòloga Anna Masnou, autora del llibre "De l'ansietat al benestar".

És possible viure la separació de forma tranquil·la i positiva si fem un procés d'adaptació que permeti crear una nova figura de vinculació. Aquest procés és imprescindible, i si no es fa correctament, per contra, dificulta tant el benestar de les criatures com el de les seves famílies.

Què podem fer per facilitar la separació amb el nostre fill o filla?

Afavoreix que el moment sigui l'adequat. Procura el que el teu fill o filla tingui les necessitats bàsiques cobertes perquè no se li afegeixi malestar en el moment de la separació. És important que hagi descansat bé, que no estigui amb gana o nerviós. 

Fes que la separació sigui progressiva. Busca generar moments de separació breus abans i, si pots, familiaritza'l amb l'entorn o l'espai i les persones que s'hi trobarà. Si el teu fill va a començar a anar a l'escola, procureu visitar el lloc junts unes quantes vegades abans de deixar-ho durant tot l'horari complet. Practica deixant-lo amb un cuidador/a o familiar durant curts períodes de temps, perquè pugui acostumar-se a estar separat de tu.

Pensa algun recurs divertit o imaginatiu per poder gestionar el moment de separació o la falta de l'adult. Una abraçada o un ritual abans d'acomiadar-se, dibuixar-se un somriure i un petó a la mà, tenir algun penjoll o una polsera que haguem preparat junts a l'estiu que els ajudi en la separació, etc. Es pot fer amb anterioritat o durant el procés si veiem que li està costant adaptar-s'hi. Qualsevol iniciativa en què s'hi sentin partícips els pot ajudar, així com també portar alguna objecte si fan migdiada com un nino o un coixí...

Transmet tranquil·litat i sigues coherent. Crea un ritual per anar-te'n, de manera que puguis acomiadar-te d'una manera agradable, amorós i sense vacil·lacions. Transmet el teu fill serenitat i confiança. Tranquil·litza'l i digues-li que tornaràs, explica-li quant temps trigaràs amb conceptes que el teu fill pugui entendre (per exemple, després de dinar), perquè encara no pot comprendre la noció del temps. Concedeix-tota la teva atenció a l'acomiadar-vos, i quan diguis que te'n vas, fes-ho.

Compleix les teves promeses. És important que tornis en el moment en que li has promès fer-ho. Això és essencial. D'aquesta manera, el teu fill o filla desenvoluparà la confiança que pot afrontar aquest temps de separació.

És important saber que hem de ser-hi presents, en cos i ànima, i que és fonamental posar paraules a allò que sentin o observin, i legitimar-ho. Fer-los saber que és normal i natural que ens trobin a faltar, que estiguin més nerviosos, que plorin, etc.

Molta paciència, empatia i amor perquè passarà i arribarà un moment en què se sentiran segurs i vinculats a amb altres persones referents.