El primer Nadal amb el nostre nadó fa molta il·lusió. A nosaltres com a mares i pares perquè és la primera vegada i són els primers records. I a la família també, perquè són les primeres festes amb un nou membre: un nou net, un nou nebot, un nou cosí...  

Però no deixa de ser un petit mamífer que està acostumat a la seva llar, als seus progenitors, les seves olors, rutines,... I, de cop, per Nadal va de casa en casa, de braços en braços, sent diferents olors i veus.

Les festes són una sobreestimulació per a ells, i podeu notar el vostre nadó més inquiet o les nits més mogudes...

Les llevadores i Consultores Internacionals de Lactància de Més que Llet donen alguns consells per sobreviure al seu primer Nadal i ajudar-lo: 

 Intentar respectar el seu ritme, no voler que dormi a hores que no sol dormir o despertar-lo per necessitats nostres. Anticipar-nos al que necessita i aprofitar moments tranquils si ens hem de desplaçar amb cotxe.

Oferir moments d'exclusivitat, mirada i presència, encara que estiguem amb familiars i amics podem estar estones només per ells.


Ajudar-nos amb el porteig, és una gran eina tant dins com fora de casa per estar en contacte amb el nadó i poder oferir-li un lloc segur on descansar.

Evitar passar de braços en braços. Tots sabem les ganes que té tothom d'agafar el nadó, però ell no ho necessita. Necessita sentir-se segur amb els seus pares i des d'allà observar als altres. Les seves necessitats sempre haurien de ser més importants que les ganes d'agafar-lo.

No demorar preses perquè estem dinant, parlant o fent alguna altra cosa. Quan dona senyals de gana oferir-li el pit. Si ens sentim incòmodes o hi ha molt soroll podem separar-nos una mica de la gent o anar a una habitació tranquil·la.

Intercalar dies de reunions familiars i amb amics amb dies de quedar-nos a casa i descansar. Això ens pot ajudar a tots a descansar i carregar piles.

I si tot i tenir cura d'aquests moments el nostre nadó aquella nit està més inquiet, li costa adormir-se o es desperta més cops, podem acompanyar el neguit i el plor amb braços i paciència. A vegades és l'única via que tenen per descarregar-se dels estímuls rebuts durant el dia.