Revisar les tradicions no sempre és fàcil perquè estan carregades de simbolisme i d'història. Fer cagar el tió és un ritual antic i molt arrelat a les llars de Catalunya.

De fet, és una de les tradicions catalanes que més s'han popularitzat arreu del món, despertant l'interès per aquesta màgica criatura de la natura que fascina grans i petits per les festes de Nadal. 

Si ens remuntem al seu origen, el tió servia per donar escalfor i llum a les cases, i es picava per estimular que donés fruits durant la cruesa de l'hivern. Simbolitzava la connexió amb la Terra i la fertilitat.


En els últims anys, i per interessos comercials, s'ha anat humanitzant la figura, convertint-lo en un ésser màgic i entranyable, amb ulls, cara i potes. I cada vegada més hi ha famílies i corrents de criança que han reflexionat sobre el gest de picar-lo proposant alternatives. A continuació, us esmentem algunes d'aquestes noves tendències:

Deshumanitzar el tió: és a dir que sigui un tronc i prou, en el qual estigui permès picar i descarregar l'energia agressiva, convertint-ho en una eina terapèutica.

Acariciar el tió: Una pràctica cada vegada més popularitzada. Consisteix en acariciar el tió, o bé amb el pal o bé amb la mà, per tal d'ajudar-lo a cagar. 

Ballar al voltant del tió: Una iniciativa que es fa a algunes escoles bressol, fent una rotllana i girant al voltant del tronc. 

Deixar que el tió cagui sol: Posar-lo en una habitació o, fins i tot, al lavabo i deixar que faci les seves necessitats respectant la seva intimitat.

Cremar el tió deshumanitzat: Entregar el tió al foc per mantenir la flama viva és una opció que permet explicar als més petits el cicle de la vida: donar-lo al foc, que retorna la seva essència al cel, on es forma la pluja que regarà els boscos. Un ritual d'allò més rodó. 

Amb tot, el més important que cada família faci dels rituals la seva pròpia tradició, deixant de banda recels, inèrcies o pressions.