Tots i totes hem passat quan érem criatures per un cert desengany amb Nadal. I segurament aquest mateix sentiment és el que empeny cada vegada més mares i pares a plantejar-se si hi ha una manera respectuosa de parlar de la màgia que envolta aquestes festes sense mentir ni tampoc treure la il·lusió als infants. 

Però el cert és que no hi ha una única opció: hi ha la que et fa sentir bé i la que creus que pot fer sentir millor a la teva criatura. Així, a cada casa hi haurà una manera diferent de gestionar-ho. I sempre que es faci des de l'amor estarà bé.

Però sí que convé tenir un pla per no trobar-te paralitzat/da sense saber què dir davant una pregunta incòmoda. Quan parlo de tenir un pla, em refereixo sobretot a haver dedicat una estona a pensar què és el que volem, com ho volem enfocar, què li volem transmetre i si mentir entre dins dels nostres plans.

Tot plegat ho hem de decidir en parella, si la tenim, i inclús amb l'exparella si compartim criatura.

El primer que hem de reflexionar és sobre el rerefons de les mentides. Per què els mentim?

Perquè ho fem en nom de la màgia, la innocència, la infància i la il·lusió... 

Perquè tenim la creença que si no els mentim, els decebrem. Nadal ja no serà especial i s'haurà acabat la il·lusió.

Pel fet que sempre ha estat així, així ens han educat i així pensem que és el correcte.

Aquestes tres creences estan tan interioritzades, que ara que la criança conscient proposa altres opcions, els pares i/o mares ens posem nerviosos mirant quina és la millor manera de viure Nadal sense mentides. 

Un missatge diferent segons l'edat. Convé saber que fins als 7 anys, les criatures no distingeixen la màgia de la realitat. Quan arriben als 7, 8, 9 anys, sovint seguim pensant que la nostra criatura és petita i fem veure que no passa res.

Això fa que molts infants acabin vivint aquesta descoberta o desengany amb total solitud, sense poder preguntar ni dir res (no fos cas que les persones adultes ens enfadem i deixin d'haver-hi regals). 

Les famílies que, a poc a poc, hagin anat donant realisme al missatge, evitant mentides, ho tindran més fàcil per no provocar un gran desengany.


En tot plegat, la nostra actitud i el missatge que els hi traslladem és importantíssim. L'única opció no és: "Si, m'has pillat, els reis som nosaltres..." "Odia'm per haver-te mentit tota la vida, avui s'acaba la teva infància i la meva alegria". Òbviament, d'aquesta manera el desengany serà molt gran. 

Una alternativa pot ser: "la història diu que els Reis van viure fa 2000 anys. Des d'aleshores necessiten molts ajudants per fer arribar la màgia a totes les cases. Saps què? Nosaltres som ajudants dels Reis i ara, tu també pots ser-ho!"

Sona una mica diferent, oi? Jo recomano anar donant la informació a poc a poc, sempre a base de preguntes que els anirem fent per rascar allò que saben i allò que volen saber. No és el mateix que la criatura tingui 5 anys que 9 anys.

Si en té cinc, és molt probable que dient alguna cosa tipus: "i tu que creus? deuen tenir ajudants, no?". La criatura ja es quedi tranquil·la i tu respiris alleujada.


Si en té més de 8 anys, potser hauràs d'anar més enllà i, fins i tot, entusiasmar-lo a formar part dels ajudants dels reis.

Cada família tria la seva manera: cada cas és diferent i ningú millor que vosaltres coneixeu els vostres fills. En aquest cas, tampoc existeix cap fórmula màgica. Les tradicions i les religions es viuen a cada casa de forma diferent i educar amb el respecte cap a totes les formes de celebrar Nadal, és el millor que els hi podem transmetre.