iStock

No, criança respectuosa no vol dir sobreprotegir els fills

Consells per criar i educar infants segurs, autònoms i amb autoestima

iStock
Sovint, es cau en l'error de pensar que la criança respectuosa no entén de límits. Que significa sobreprotegir o consentir. Res més lluny de la realitat. 

És cert que parlar de criança respectuosa suposa esmenar un paradigma que molts i moltes de nosaltres sentim superat en què la figura adulta era poderosament al centre de tot. I en aquest procés d'emancipar-nos i de construir un nou model de criança és totalment normal que ens assaltin els dubtes: "ho estem fent bé?", "les estic sobreprotegint"?


Les estem escoltant, atenent i acompanyant perquè en un futur siguin capaces de fer el mateix amb elles i amb les persones del seu voltant. Què passa si li donem braços quan ens els demana? Què passa si davant d'una enrabiada en lloc de castigar entenem els seus laments i les seves frustracions? 


Que estem donant recursos de regulació emocional als nostres infants i, de retruc, sembrant la llavor d'una societat molt més tolerant i diversa, que accepta i entén la complexitat de les emocions i els reptes de la vida. 

Quan sobreprotegim? Sobreprotegim quan volem tapar o evitar una frustració a l'infant. Ja sigui ometent límits, distraient-lo d'una emoció desagradable o suplint-ho amb una acció adulta. Quan pressuposem que pel fet de ser criatures no tenen la capacitat de ser autònomes o corresponsables en tot allò que adequat a les seves capacitats. 

Els límits són inherents a la vida, la paraula té a veure amb una vora, la fi d'alguna cosa, una frontera. Posar límits significa contenir, tenir cura... Però no s'hi val qualsevol límit. Posar-los des de l'arbitrarietat o l'autoritarisme té més perjudicis que beneficis per a una criatura. I aquí és un sí, cal admetre que no és fàcil posar límits respectuosos i no sempre ens en sortirem.

 Què passa si sobreprotegim? A llarg termini, el resultat és un infant amb poca autoestima, vulnerable a les situacions d'abús o poder d'ell cap als altres o dels altres cap a ell, i també amb pocs recursos i eines per gestionar la frustració per afrontar les dificultats que es puguin presentar al llarg de la seva vida.


 Quan apoderem i cuidem la seva autoestima? Quan mostrem afecte i empatia, validem i acompanyem les emocions, posem límits sans, deixem espai perquè progressivament conquereixin l'autonomia i no neguem ajuda quan la necessita.     

La manera com els nostres fills es tractaran quan no tinguin un bon dia, o si el que fan, es diuen o pensen d'ells mateixos/es els ajuda a sentir-se millor o els enfonsa, tindrà molt a veure amb com ho haguem fet nosaltres amb ells i amb nosaltres mateixos, perquè som els seus models significatius.

Però això no vol dir que hi hagi dies que les persones adultes ens equivoquem o que, fins i tot, se'ns pugui escapar una frase que és més tòxica que constructiva per als nostres fills. No ens hem de sentir culpables per intentar-ho i no sortir-se'n. Perquè la culpa també forma part d'aquest paradigma passat que ens va parlar poc a ser respectuoses amb nosaltres mateixes.



 
Arxivat a:
CriançaGeneral
ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Harry Grout
per Irene Ramentol
La base d'una alimentació saludable no només està en els aliments
Imatge il·lustrativa
iStock
per Alba Carreres
Característiques de l'etapa del "no retorn"
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
Una eina útil per ajudar-vos a tenir present el calendari pediàtric si tens criatures d'entre 0 i 15 anys
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
Aquestes són les recomanacions de les persones expertes
Logotip de Criar.cat
Responsable de projecte: Irene Ramentol
Responsable editorial: Alba Carreres
Responsable de publicitat: Mar Domènech
Tecnologia: Sobrevia.net

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres