Coneixes la frase "qui et vol bé et farà plorar"? Doncs no, per al psicòleg influenciador Alberto Soler és tot el contrari. I aquesta és, en realitat, la raó per la qual defensa que no té res a veure càstig i conseqüència.

"El càstig busca fer mal a l'infant, sona dur però és així", explica. És un recurs que s'ha utilitzat durant molt temps en detectar una criatura realitzant una conducta que considerem que no és correcta. En aquest context, s'opta per fer mal emocionalment o física, esperant que el proper cop l'infant recordi aquest dolor o malestar i no tingui ganes de fer-ho. 


Però què passa realment? Efectivament, la criatura recordarà el dany que se li ha fet, però això no el durà a canviar la seva conducta sinó que farà que la dugui a terme evitant ser descobert. "El càstig no educa", es mostra contundent Soler. 

Per contra, la conseqüència té tota una altra lògica i raó de ser. "Busca quina és la conducta correcta i reparar el dany que s'ha pogut produir", remarca el director del centre de psicologia Alberto Soler, ubicat a València. 

Com? Seguint la regla de les 4 "R": 

La conseqüència ha d'estar relacionada amb la conducta que volem corregir.
Ha de ser respectuosa.
Ha de ser raonable i proporcionada.
Ha d'estar revelada amb anterioritat. 


Si complim aquestes quatre condicions, estem aplicant una conseqüència lògica, que no busca en cap moment fer mal, sinó mostrar la forma correcta de fer les coses.