Maria Montessori té una cita meravellosa: "Jugar és la feina dels nens". I és que, certament, és mitjançant el joc que els infants van adquirint gran part de les seves capacitats i habilitats socials i cognitives.

De fet, jugar no només té aportacions positives en la infantesa, hi ha diversos estudis científics que corroboren com jugar exerceix un efecte protector frenant els efectes de l'envelliment cognitiu en persones grans o afectades per demència.

Maneres de jugar n'hi ha infinites, però avui volia parlar-vos d'un tipus de joc en concret: els jocs de taula i com oferir aquest tipus de joc als infants pot reportar-nos aprenentatges molt positius en diferents àmbits.

És més, diversos estudis apunten que seguir jugant a jocs de taula durant la nostra adultesa podria tenir un impacte en la nostra reserva cognitiva i actuar com a protector d'un declivi cognitiu futur i de trastorns depressius en la vellesa.

A quina edat es pot començar a jugar?

Tots els jocs de taula tenen una franja d'edat recomanada. Tot i així, hem de tenir en compte que cal conèixer com es cada infant, quines son les seves capacitats i tarannà per valorar si és un bon moment per a proposar aquest tipus de joc o bé decantar-nos per altres alternatives.

Cada menut té el seu propi ritme maduratiu i això pot ser un indicador per saber si la incorporació dels jocs de taula és la millor alternativa per a gaudir-ne o bé comportarà malestar i situacions excessivament negatives i, per tant, serà millor esperar un temps.

Hem de conèixer també que contràriament a allò que moltes persones pensen, no tots els jocs de taula són competitius.

N'hi ha diverses opcions que fomenten la creativitat, el treball en equip, l'empatia, la riquesa del procés de joc i no estan centrades en la premissa que hi hagi un guanyador/a i un perdedor/a, i son alternatives meravelloses per jugar plegats.


  Quin paper tenim els adults?

Primer caldria que féssim una "automirada" a quin tipus de jugador soc jo.

Què m'aporten els jocs a mi? Quin record en tinc de la meva infància?

Com gestiono la derrota? Què desperta en mi guanyar? Soc un bon exemple de gestió emocional? Què vull transmetre als meus fills amb aquesta activitat? Faig trampes? Deixo guanyar als altres per evitar el conflicte? Com em comporto si guanyo? I si perdo? Soc un bon company de joc?

Els adults hauríem de ser acompanyants en el joc. Posar el focus en el que és veritablement important: el temps compartit plegats.

Evitem posar un valor excessiu en la victòria final i si en canvi en el procés de la partida, en els riures, les estratègies, l'acceptació de les normes malgrat no ens beneficiïn, el respecte pels torns…

I en la infància, què aporten els jocs de taula?

Jugar ens obre un ventall de possibilitats d'interacció neuronal infinites. Ens ajuda a empatitzar, a interioritzar les regles socials, a sentir emocions i a posar-nos en la tessitura d’haver de gestionar-les. És un entrenament "controlat" en situacions fictícies que ens serveix per a anar integrant aspectes que em caldran per a la realitat del meu dia a dia.

Alguns dels aspectes més rellevants que comparteixen tots els jocs:

Integració de les regles: tots els jocs de taula tenen unes mínimes instruccions que son les bases del joc. Entendre què cal fer, què està permès i que no, quin objectiu hi ha, quin paper tinc jo com a jugador…

Torns i espera: respectar el torn de cada persona, aprendre a gestionar els nervis i les ganes de que sigui el meu moment per a llançar el dau o fer la jugada que tinc pensada implica un aprenentatge brutal en aquest aspecte tan important en la vida.

Empatia: posar-me a la pell de l'altre/a i intentar entendre què pot estar sentint és una de les capacitats més importants per les relacions humanes. Els jocs de taula impliquen que cada pas del joc hi ha un escenari diferents per a cada participant i, per tant, puc estar imaginant què estarà sentint el meu company en la derrota, en el moment de fortuna, quan les coses no surten com volia i a més veure en directe la seva reacció i gestió emocional.

Capacitat d'adaptació: si hi ha una constant en la vida és la incertesa. Per molt que vulguem controlar què passarà la realitat és que no tot està a les nostres mans. Els jocs de taula és una “mini” versió d’aquesta escenificació vital. Hi ha molts factors que dependran dels altres, de la sort, de com actuaran els altres jugadors que faran que el meu “pla” hagi d’anar-se adaptant a mesura que avança la partida.

Gaudir junts: els jocs de taula és una oportunitat extraordinària per a estar junts i passar-ho bé. Segregar endorfines i crear vincle. Sentir que tenim una activitat compartida, potenciant el sentiment de pertànyer a un grup.

A més, cada joc té unes característiques concretes que els fan potenciadors de moltes altres habilitats com pot ser el raonament lògic, la memorització, la fluïdesa comunicativa, la comprensió lectora, la velocitat, les habilitats motrius, creativitat artística…

Què hi diu la ciència?

L’any 2018 es va iniciar el programa Game in Lab amb l’objectiu de fomentar la recerca sobre els efectes dels jocs de taula.

Un grup d'estudi de la Universitat de Lleida (NeuroPGA) va encapçalar una investigació al respecte.

Les conclusions van ser molt clares: després de jugar a jocs de taula dins de programes d’entrenament cognitiu, algunes capacitats milloren. Concretament, nens i nenes amb Trastorn per Dèficit d'Atenció i hiperactivitat, nens i nenes en risc d'exclusió social i persones d'edat avançada van millorar la seva memòria a curt termini, inhibició, flexibilitat i fluïdesa verbal.