Imagina't que ets a la platja ben relaxat/da, no fa ni fred ni calor, però notes el sol i la brisa marina. Però de sobte algú et toca la planta del peu amb un objecte punxant sense que t'ho esperis. Encara que estiguis molt relaxat/da el teu sistema nerviós entrarà en alerta.

El mateix els passa a alguns infants que tenen el que s'anomena defensa tàctil, és a dir que el cervell, per alguna raó, interpreta les sensacions del tacte de manera diferent.

Aquests infants sovint no poden suportar que els rentin la cara o els toquin els cabells. Per aquests infants representa la mateixa experiència que sents quan et toquen amb un objecte punxant mentre estàs a la platja i no t'ho esperes. 

La defensa tàctil és la tendència a reaccionar negativament i emocionalment a sensacions del tacte. Per un infant amb defensa tàctil pot entendre una carícia o una abraçada com una amenaça primària, igual que ho seria per una zebra un gran depredador.

I això pot anar lligat també a les textures alimentàries? Doncs sí, sovint els infants amb defensa tàctil solen rebutjar certs aliments amb textures diverses a l'interior i fins i tot eviten tocar-los o posar-se'ls al voltant de la boca. La boca conté molts receptors sensorials que ens ajuden a identificar textures, formes, sabors i temperatures, i és per això que també pot estar relacionat. 

Com puc saber si té defensa tàctil?

Si per exemple evita que li toquin la cara
Odia rentar-se els cabells o que el pentinin
No vol mai que li facis petons o carícies a la cara
Toca o evita certes textures o superfícies (alfombres, mantes, ninots...)
No pot suportar les etiquetes de la roba o les costures
Presenta respostes al tacte diferents segons el moment
No vol embrutar-se les mans ni tocar sorra, pintura de dits, pastes...
Evita anar descalç quan hi ha sorra, però en canvi prefereix fer-ho quan hi ha superfícies dures
Mostra una sensibilitat extrema a certes textures o temperatura del menjar

Davant de tot plegat cal estar atent/a davant d'aquells materials, peces de roba o situacions socials que puguin provocar reaccions negatives i respectar-ho. A poc a poc es pot anar introduint variacions tàctils als jocs, com les taules d'experimentació sensorial, per tal que pugui anar integrant totes aquestes sensacions i normalitzar-les, sense exposar-lo directament ni forçar-lo mai.

Estirar i arrossegar material pesat, bosses de la compra, motxilles, tirar coses a terra i saltar solen provocar-los una sensació que tendeix a calmar i organitzar la sensibilitat tàctil.

Les professionals que s'encarreguen de fer plans individualitzats i pautats per treballar la integració sensorial són les terapeutes ocupacionals, una feina que les famílies cada vegada més reclamen espai al sistema públic.

Esperem que aquest article t'hagi estat d'utilitat!