Va ser un boom fa uns anys. Escoletes, escoles i, fins i tot, ajuntaments van comprar dispositius que es comercialitzaven amb l'objectiu de resoldre situacions d'asfíxia per ennuegament. Però encara avui no hi ha cap evidència científica prou rigorosa que els avali.

Ben al contrari, un estudi recent prova que aquests aparells no només no aconsegueixen desobstruir les vies aèries en molts dels casos, sinó que poden causar danys que empitjoren el quadre d'emergència: 

"Els dispositius apliquen una pressió negativa significativa en la llengua i l'orofaringe, cosa que augmenta el risc d'edema i s'observa una lesió important a la llengua després de l'ús", expliquen els autors en les conclusions de l'estudi. "Això suggereix que els dispositius de succió de la via aèria poden plantejar complicacions addicionals en una situació ja crítica i distreure els espectadors dels tractaments de primera línia recomanats".


Preguntat sobre la fiabilitat d'aquests aparell, el grup de Reanimació cardiopulmonar (RCP) de la Societat Catalana de Pediatria es mostra contundent: "No hi ha cap evidència científica que els avali". Tampoc els òrgans competents en salut estatals o europeus recomanen el seu ús. Ni el Consell Espanyol de RCP (CERCP) ni el Consell Europeu de Ressuscitació han optat per incloure aquests dispositius a les guies.

"Enfront del risc d'ennuegament, el millor és la prevenció i la formació", remarca la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria Anna Gatell. "Tots els professionals, tant sanitaris com no sanitaris, que treballen amb infants en espais de menjador o de lleure on pugui haver-hi aquest risc, han de conèixer les maniobres d'extorsió de l'objecte", explica. "Però encara és més important la prevenció, que passa per vetllar perquè els infants mengin concentrats i sense interferències d'altres activitats".

Què cal fer en cas d'asfíxia per ennuegament? A continuació, recollim les recomanacions del Departament de Salut: 

Si la persona afectada respira, animeu-la a tossir i a no fer res més.

 Si mostra senyals de fatiga o deixa de tossir o respirar, doneu-li cinc cops ben forts a l'esquena amb el palmell de la mà ben obert, entre les dues espatlles.

 Si els cops a l'esquena fallen, intenteu realitzar la maniobra de Heimlich, que consisteix a fer compressions abdominals, amb la persona accidentada dreta, de manera que el moviment solucioni l'obstrucció de les vies respiratòries i que causi l'expulsió d'allò que les obstaculitza. Rodegeu-li la cintura per darrere amb els braços i feu força amb els punys cap a dins i cap amunt, a l'alçada de l'estómac.


 En lactants menors d'un any no es pot realitzar la maniobra de Heimlich perquè es podrien lesionar òrgans interns. En aquest cas, col·loqueu el nadó boca terrosa amb el cap més baix que la resta del cos i recolzat al vostre braç. Doneu-li els cinc cops secs i enèrgics a l'esquena (entre les escàpules), i a continuació gireu-lo. En posició cap amunt, feu-li cinc compressions sobre l'estern —en el punt mitjà entre els dos pectorals (mugrons)— amb els dits índex i cor, fins que escupi el cos estrany. Si no respira, practiqueu-li les compressions toràciques.

 Si la persona perd el coneixement i deixa de respirar amb normalitat, inicieu les compressions toràciques com si féssiu maniobres de reanimació cardiopulmonar. No deixeu de fer-ho fins que arribin els serveis d'emergències (112).