Li és molt difícil, a la Ylènia, especificar amb exactitud quina edat tenia quan el
Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA) va entrar a la seva vida. Amb encara no 10 anys, ja tenia un 'mantra' constant i amenaçador martellejant-li el cap: «
He de ser perfecta».
En aquell moment, les celebritats a qui gran part de la societat seguia i admirava eren models com Kate Moss o Victoria Beckham, dos exemples de dones amb
físics escardalencs i completament insans.
La Ylènia també formava part d'aquesta gran massa de fans. De fet, la seva
obsessió per voler excel·lir en tot arribava fins a l'extrem de creure's que si es feia una rascada a la pell, deixaria de ser perfecta per sempre. O que si algú pesava menys que ella, allò era sinònim que estava massa grassa i que, per tant, havia de
castigar-se reduint la ingesta calòrica.
Aquell garbuix de
pensaments tòxics, però, no li impedien
fer vida normal, perquè només eren això; pensaments. «Si em saltava algun àpat o m'afartava de menjar i després
vomitava, a casa no se n'assabentaven, perquè, tret dels diumenges, mai ens assèiem junts a taula».
Qualsevol actitud infreqüent amb l'alimentació, doncs, passava
completament desapercebuda. A més, «com que no estava als ossos,
aparentment semblava que no tenia cap problema».
I aquí és on rau el gran mal de la
salut mental; que com que no es veu, sembla que no existeixi. «Però hi és, i té la forma d'un
núvol fosc que et fa ombra tot el dia».
Vint-i-un anys més tard i després d'un llarguíssim període de
teràpia i
lluita constant contra el que va batejar com
El meu monstre, ara la Ylènia és una persona nova: «
M'estimo i em tracto com no m'hauria imaginat mai que faria».
Va emmalaltir de petita i s'ha curat d'adulta: «Parlar i exterioritzar sense pudor les meves
emocions, m'ha salvat. Tant de bo hagués tingut aquests espais, de nena.
Escoltar,
validar i
acompanyar en moments tan intensos i alhora
vulnerables com ho són la
infantesa i l'
adolescència, és indispensable per equilibrar la balança de la
pressió social sense pietat que exerceixen les xarxes en les noves generacions».
El testimoni en primera persona d'Ylènia Morros, recollit per la periodista
Aina Font Torra
Fotos cedides per Ylènia Morros
Llegir més «Històries de vides»
aquí