Els brots de tos ferina detectats al conjunt de l'Estat continuen a l'alça. En les últimes hores aquesta patologia respiratòria contagiosa que afecta tant adults com infants i que pot ser potencialment greu en criatures menors d'un any, ha tornat a l'ordre del dia de l'actualitat per l'informe del Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) de l'Institut de Salut Carles III on s'ha deixat constància d'almenys una víctima mortal en els darrers mesos: un nadó d'un mes de vida. 

Les autoritats sanitàries han tornat a fer una crida a augmentar la vacunació de les persones gestants i nadons de menys d'un any de vida per prevenir casos crítics. 

L'actual brot forma part d'un augment d'afectats observat a Espanya i Europa des del juny del 2023. Al conjunt de l'Estat, els 2.211 casos detectats l'any passat suposen gairebé deu vegades més que els 250 del 2022 i, de fet, gairebé doblen la xifra assolida durant els tres primers anys de la pandèmia junts (1.158 casos en total entre el 2020 i el 2022). Els brots d'aquesta malaltia endèmica reapareixen cada lustre, la immensa majoria en entorns escolars.

On s'han detectat els principals brots de tos ferina a Catalunya?

Segons dades del Departament de Salut, en tan sols els dos primers mesos del 2024 s'han registrat més de 2.300 casos a tot Catalunya, triplicant-se respecte el total registrat el 2023. Per franges d'edat, el major augment d'incidència es dona en infants d'entre 5 i 14 anys.

A nivell territorial, el major nombre s'ha detectat a les zones del Vallès i, en menor proporció, a Lleida i Barcelona ciutat.



La major taxa d'incidència de tos ferina s'ha registrat al Vallès i Lleida, 87,5 per 100.000 habitants i 53,3 per 100.000 habitants respectivament. Mentre que la menor taxa s'ha donat a les Terres de l'Ebre i Tarragona, 4,4 per 100.000 habitants i 9,9 per 100.000 habitants respectivament.

Quines són les recomanacions dels pediatres?

Amb tot, els i les pediatres criden a la calma i reclamen posar especial atenció i prevenció en els bebès menors de dos mesos, que és el grup més desprotegit. I és que si bé la tos ferina va ser una malaltia amb alta mortalitat anys enrere, des que la vacuna està regularitzada i inclosa al calendari, s'han reduït dràsticament els casos de més gravetat. S'administra als dos mesos, dos, quatre i onze mesos amb la vacuna hexavalent, i s'aplica un reforç als sis anys amb la vacuna DTPa-PI.

A més, des del 2016 també les embarassades reben un recordatori d'aquesta vacuna a partir de la setmana 27 per protegir els recent nascuts mentre no reben la primera dosi de la vacuna. 


Per la seva banda, l'Asssociació Espanyola de Pediatria reclama que s'administri també un reforç en edats adolescents perquè s'ha pogut comprovar que la vacuna perd efectivitat amb els anys i, per tant, queden més exposats a la malaltia.

Davant l'allau de casos a Catalunya i l'Estat, hem consultat amb la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, Anna Gatell, què cal tenir en compte i us hem resumit a continuació informació útil d'aquesta malaltia i alguns consells de prevenció:    

Què és la tos ferina?

És una malaltia respiratòria, infecciosa i contagiosa aguda produïda pel bacteri Bordetella pertussis i caracteritzada per una crisi de tos convulsiva que, de vegades, es prolonga durant setmanes o mesos.

La seva contagiositat és molt elevada i es transmet per les petites gotes projectades per la boca i el nas en el moment de la tos.

L'edat més freqüent d'aparició és entre els dos i els cinc anys, encara que també pot afectar els lactants i els nadons. En els adults és menys freqüent i moltes vegades passa desapercebuda, ja que el seu curs moltes vegades és asimptomàtic.

Aquest tipus de tos pot deixar seqüeles com la pneumònia, convulsions, inflamació del cervell (encefalopatia) i, en algun cas, la mort. La gravetat de la tos ferina augmenta en menors de sis mesos.

Quins són els símptomes?

Els símptomes inicials, similars als del refredat comú, en general es presenten aproximadament una setmana després de l'exposició al bacteri. Els episodis greus de tos comencen al voltant de deu o dotze dies més tard.

En els infants, sovint s'accentua el soroll anormal característic d'aquesta tos. És més estrany que aquesta ranera es doni en adults o menors de sis mesos. Amb el temps, els episodis de tos esdevenen més violents i prolongats, i poden comportar vòmit o una breu pèrdua del coneixement.

La malaltia acostuma a ser lleu en persones sanes i ben vacunades. Les criatures molt petites, que encara no han completat la seva vacunació, poden presentar quadres més greus. La complicació més freqüent és la pneumònia.


Quines són les recomanacions dels i les pediatres?

Parar especial atenció i prevenció als nadons menors de dos mesos. 

Tenir el dia el calendari vacunal. 

En cas de tos en excés i persistent més enllà de les dues setmanes, consultar al o la pediatra.