Un estudi realitzat per la Universitat McGill de Canadà ha descobert el mecanisme a través del qual els espermatozoides recorden aspectes com la dieta, l'estil de vida o l'impacte de l'estrès en els pares i posteriorment traslladen aquestes dades a l'embrió, utilitzant molècules que no pertanyen a l'ADN.

La investigació ha provat que els canvis induïts en la dieta provoquen alteracions en els embrions i defectes congènits a la columna vertebral i el crani. I també ha trobat el mecanisme pel qual els dèficits alimentaris del pare es transmeten a l'embrió.

Ho han fet alimentant ratolins amb una dieta deficitària en àcid fòlic. En fer-ho han observat efectivament alteracions en l'expressió dels gens dels embrions. El que més ha sorprès, però, ha estat que aquests canvis en l'esperma es transmetien durant la fertilització i es mantenien durant el desenvolupament de l'embrió.

Se sap que l'ADN és el factor principal en la transmissió genètica que determina la predisposició a contraure determinades malalties. Les característiques que passen a les criatures depenen de l'ADN i, concretament, de la seqüència dels diferents gens. Només  mutacions en aquests seqüències, poden alterar aquest ordre.

Però en els últims anys, estudis han anat confirmant que aquesta és només una part de l'herència. Altres qüestions com la forma de vida, l'alimentació o les condicions de sobrepès en els progenitors també poden influir directament en la descendència. Això significa que episodis vitals també influirien en la genètica, a part de la seqüència de gens que s'hagin heretat. És el que s'anomena epigenètica.