El teu fill/a té problemes de pronúncia? No sap dir la R forta, la L, o determinats fonemes?

Avui la Margot Ripoll, psicòloga sanitària especialista en diagnòstic i desenvolupament de la clínica Uditán, ens explica quan ens hem de preocupar.

"La majoria dels sons es desenvolupen a certes edats segons la maduració de la criatura i de les estructures implicades en el procés.

Per tant hi haurà sons que apareguin més tard que d'altres i això es considera normal", explica.

Quins són alguns d'aquests indicadors?

Als 2 anys haurien d'estar presents les vocals
Fins als 5 anys pot ser que alguns sons no estiguin perfectament assimilats, com per exemple la R forta. 
A partir dels 6 anys el nen/a amb desenvolupament normal ha de tenir suficientment adquirits tots els sons del llenguatge
Si veiem que un infant de 4 o 5 anys no pronuncia bé algun dels sons seria un bon moment per consultar a un/a logopeda

Com es corregeix?

La disvàlia es corregeix amb reeducació logopèdica i teràpia miofuncional, que rehabilita la funció orofacial a través de massatges, tonificació i col·locació de la postura lingual entre altres coses.

Després d'una valoració en profunditat i una revisió complerta de l'aparell bucofonador haurem de treballar en diferents objectius, com per exemple, la discriminació del so, el punt d'articulació, o la col·locació de la llengua i la repetició i generalització del so a la parla espontània. 

Sempre hem de treballar amb una metodologia lúdica, motivadora amb activitats dissenyades tenint en compte els interessos dels nens i nenes. És molt important facilitar pautes i exercicis a les famílies per treballar a casa.

I a casa? Com els podem ajudar?

És molt important treballar diàriament els exercicis de reeducació logopèdica. Haurem d'intentar parlar-li lentament i amb una pronunciació clara, fent servir frases simples, però evitant la parla infantilitzada. 

No l'hem de corregir indirectament, és millor fer una correcció indirecta donant-li el model del so correcte quan li contestem. És fonamental no acabar les frases per ell ni evitar aquelles paraules que continguin el so que li costa.

També haurem d'intentar no repetir aquelles paraules o expressions que diu malament, encara que facin gràcia, perquè això el motivarà a les repeticions de manera incorrecta.

Hem de controlar les ganes que tinguem que parli bé a la primera, i felicitar-lo pels petits intents de millora, encara que siguin petits. És molt important evitar comparacions o parlar de la seva dificultat o progrés com si el nen/a no estigués al davant.

En casos determinats es pot recomanar exercitar la musculatura amb aliments sòlids i la retirada com més aviat millor el xumet. 

El més important és buscar temps per parlar i oferir-li un espai d'expressió. Fer-li preguntes obertes i evitar preguntes que pugui respondre amb un sí o un no.