Els contes, tot un univers per a la imaginació. Són fonamentals perquè els infants afrontin les seves pors, i també perquè descobreixin els seus desitjos i fantasies. "Són com ales amb què els infants sobrevolen la vida dels personatges i experimenten diferents maneres de viure i resoldre les coses", explica la psicolingüista i professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Débora Chomski, que afegeix que les criatures necessiten aquestes històries per "donar forma i sentit a la seva realitat". L'educadora sosté que per mitjà d'històries de por, els menors són capaços de posar de manifest instints negatius i rebutja les versions edulcorades d'alguns relats que eviten els finals infeliços.

A més dels efectes positius emocionals, els logopedes també valoren la millora en el llenguatge que comporten els contes. La professora col·laboradora del grau de Logopèdia de la UOC, Lamia Hadri Tahiri, destaca la utilitat per treballar tots els aspectes lingüístics i, alhora, donar un toc lúdic i motivacional a aquesta tasca. Tant si l'infant té algun trastorn específic del llenguatge com si no, és més que recomanable, diu la docent, que en l'àmbit familiar hi hagi un conte setmanal que es repeteixi tantes vegades com la criatura vulgui i que li serveixi d'eina per fixar estructures, aprendre vocabulari o millorar l'expressió.

La manera en què els infants integren els contes i són capaços, després, d'expressar-se, depèn sobretot de com els adults els relaten. Un estudi que va comptar amb la participació del director del grau de Logopèdia i membre del grup GRECIL de la UOC, Alfonso Igualada, va concloure que els infants milloren l'estructura de les seves narracions quan se'ls expliquen històries acompanyant-les de gestos rítmics. A partir d'una experiència amb dues professores i infants d'entre 5 i 6 anys, la investigació va descobrir que posar èmfasi en les paraules clau per mitjà del llenguatge corporal ajuda que els petits aprenguin a explicar més bé el que han escoltat.

Gràcies a les històries que aprenen en l'àmbit educatiu o en el familiar es pot millorar el llenguatge espontani dels infants, animant-los a comentar parts del conte o imatges que hi surtin. La psicolingüista Lamia Hadri Tahiri també recomana l'experiència de cocrear històries, que es basa en el fet de "deixar una mena de blancs o buits perquè l'infant participi en la història, formuli preguntes o exposi les seves hipòtesis". I, com passa en la logopèdia, Chomski considera important la repetició perquè als menuts els ofereix "seguretat" i s'estimula, afegeix, "la creativitat". "A mesura que es repeteixen el conte i el mateix vocabulari i estructures, ens assegurem que s'integraran en el llenguatge", estableix la logopeda.

No tenir por de la por

No és bo sobreprotegir les criatures abstrient-la de les realitats, tampoc en literatura. No cal que ho sàpiguen tot i en profunditat, però sí que és positiu que coneguin el seu entorn i les situacions amb què es troben o es poden trobar al llarg de la infància. "Dins d'aquesta butxaca plena de màgia que l'infant necessita per viure hi ha d'haver una mica de por que permeti projectar als més petits els seus temors, les seves creences instintives i les seves tendències negatives", apunta Chomski, que també proposa compartir amb els infants algun relat "cru" per treballar aquests sentiments.

Per poder triar temàtiques o llibres específics, la professora col·laboradora de la UOC assegura que editorials, llibreters i bibliotecaris són clau. "El mercat és ric, estimulant i amplíssim, i famílies i mestres podem trobar amb certa facilitat autèntiques joies", assegura.