Els estereotips i rols de gènere són tan presents a la nostra societat que de vegades ni ens adonem que hi són. Aquest article no busca ni ferir sensibilitats ni dir què és el correcte. És una reflexió sobre els moltíssims rols i estereotips que es troben arrelats en el nostre dia a dia.

Malauradament n'hi ha moltíssims més. Aquests només són la punta de l'iceberg de quelcom molt més profund. Els hem dividit per categories:

Sobre l'estètica: Ja en el moment de néixer sovint hi ha una diferenciació de gènere entre nens i nenes. De fet, a la majoria de botigues hi ha segregació per gènere també en nadons. A la secció de nens hi ha tons blaus i a la de nenes roses amb volants i faldilletes. 

Culturalment a les nenes se'ls ha posat arracades tan bon punt neixen, tot i que cada vegada hi ha més famílies que decideixen no fer-ho. Tot i això, encara hi ha persones que es dirigeixen a les "criatures sense arracades" com a nens.

Entrar a les botigues i fixar-se en l'oferta de roba en nens i nenes és un exercici interessant i ja no només pel que fa als colors. Us heu fixat que la majoria de pantalons destinats a nenes no tenen butxaques? I que segurament a la mateixa secció hi haurà bosses i moneders de mà?

Es tracta d'una estratègia de màrqueting per ja des de ben petites acostumar-nos al fet de necessitar un lloc on guardar cromos, i més endavant targetes i tot el que ens hauran anat inculcant que necessitem (maquillatge, colònia...). 


Sobre les il·lustracions de samarretes i peces de roba de les seccions també en podríem estar parlant tot un dia: A ells mostres d'acció, personatges forts, pesats i musculats. Des de dinosaures a Spidermans, el Chase o el Marshal. Planetes, camions i cotxes, roba militar i tons blaus, verdosos, marronosos. Intenteu trobar uns calçotets infantils de color rosa pastel.

A la secció de nenes hi haurà unicorns, com si en l'imaginari dels nens no hi poguessin ser, hi haurà purpurina, gatets, textures amoroses i en algunes botigues fins i tot sexualitzada. I això ja limita a les nenes, que potser si porten aquell tutú de faldilla no poden pujar tan bé als arbres o als tobogans com els nens.

Sobre l'audiovisual: Us heu fixat amb el contingut audiovisual que miren les vostres criatures? Amb els referents que tenen? La masculinitat hegemònica que és present en la majoria de dibuixos infantils? L'absència de referents femenins a la majoria de sèries i els que hi ha tenen uns rols molt marcats?


La majoria d'aquests dibuixos no passen el test de Bechdel, (tot i que el passin no vol dir que no siguin sexistes, però ja és un bon filtratge). Aquest contingut audiovisual marca molt els rols i les maneres d'actuar que han de seguir les criatures. Nenes interessades per la bellesa, pels pastissos, nens interessats en l'acció en ser uns herois. Nenes vestides de rosa, amb llaços, nens equipats amb capes i vehicles ràpids. Ja des de ben petits ens inculquen el missatge de com hem de ser, de què ens ha d'agradar.

Sobre els contes i referents: Els referents narratius, les històries, els contes i cançons populars ja ens indiquen quin és el paper a la nostra societat. Les nenes han de ser princeses que han d'esperar ser rescatades per un príncep i creure en l'amor romàntic. 

Ells han de ser salvadors, han de lluitar, han de tenir un paper al cul. I no només els llibres de narrativa de ficció, també als llibres d'activitats i llibres de text de l'escola hi trobarem aquests estereotips i rolls molt marcats. I tot i que hi ha iniciatives com Coeduca't, Fem Infància o Escoles educatives per intentar conscienciar d'aquest fet, el cert és que la majoria de referents que es tracten als centres escolars són sexistes. 

Treballar només autors masculins: Dalí, Gaudí o Miró, i deixar de banda els femenins també deixa en un segon terme les dones. Les cançons populars també deixen ben clar quin és el paper de la dona: "- Ai nena que et tocaré el cul -calla dimoni, calla dimoni..." , "Cinco lobitos tiene la loba, cinco lobitos detrás de la escoba". Les cançons i els vídeos musicals perpetuen els estereotips de gènere i les desigualtats. 


Sobre els espais: Els espais també poden ser sexistes. Tenir un espai de joc on l'eix és un camp de futbol és sexista. Estudis fets per arquitectes i llibres sobre el tema, com el d'EqualSareé, determinen que en aquests casos el que sovint passarà és que les nenes es quedaran en un segon pla, als voltants del camp de futbol, on duran a terme un joc sense tant de moviment. 

Si en canvi l'espai està repartit i és igualitari les nenes tindran més espai de moviment i podran desenvolupar un joc més dinàmic i podran participar de les activitats esportives que desitgin. El mateix passa en llars d'infants o ludoteques on pel simple fet de ser nenes se'ls ofereix abans un espai amb joc simbòlic, com si els nens no haguessin d'aprendre a cuinar o a tenir cura d'un bebè. 

Sobre els jocs: Va estretament relacionat amb els espais. Sovint a les nenes se'ls ofereix un joc totalment diferent del dels nens i la majoria de vegades serà perquè a aquests nens els agrada un joc determinat. I no passa res perquè els agradi aquest joc.

Simplement cal ser conscients que de vegades, la pressió social, els referents, allò que ells han vist, els portarà a agradar-los un joc determinat, perquè serà "el normal", el que els altres nens o nenes fan.

Les disfresses, les joguines que s'ofereixen a nens, ja no només els colors que s'ofereixen, són unes o altres depenent dels genitals que tenen. I passa des de ben petits.

Sobre les professions: Si una nena, ja des de ben petita ha jugat a ensenyar, a fer-se càrrec de les tasques de cures, veu als llibres de text i als seus referents més immediats fer aquestes feines difícilment serà electricista o mecànica. 

Tot va estretament relacionat. Allò que veuen, allò que els expliquen, allò que suposadament han de ser i fer. La socialització en etapes anteriors influeix sobre la presa de decisions i configura les seves expectatives de vida. Hi ha certs imaginaris en els quals no acaben de quallar els homes o les dones, encara que a poc a poc això vagi canviant. 

Sobre les paraules i el tracte: Les expressions i les paraules també eduquen. Hi ha estudis en els quals s'ha analitzat com es parla als nens i com es parla a les nenes. També s'ha fet amb bebès. A un mateix bebè l'han vestit de rosa i blau. Als bebès vestits de rosa se'ls tractava de manera delicada, amb adjectius com bonica o preciosa, en canvi als vestits de blau se'ls deia que estaven forts o que eren grans.

En aquest documental es reflecteix com aquest tracte canvia, també per part de professorat, quan es dirigeixen a un nen o una nena i com això pot condicionar el seu futur. Mentre a les nenes se'ls parla més sobre les emocions als nens se'ls donen ordres més directes i menys reflexives, condicionades a l'acció.