Llum verda a la
Llei de protecció integral de la infància i l'adolescència davant la violència, un canvi legislatiu que incorpora demandes històriques dels col·lectius d'afectats pels abusos a menors. Entre les novetats, inclou que el termini de
prescripció de delictes d'abús comenci a comptar en el moment que el denunciant compleix
35 anys, i no 18 com fins ara.
La llei incorpora passos importants com
eliminar la custòdia compartida en cas de violència de gènere, estableix que tothom està obligat a denunciar abusos o violència contra menors i impedeix la revictimització dels menors de 14 anys fixant que només hauran de declarar una vegada.
La llei es fixa com a objectiu protegir la "integritat física, psíquica, psicològica i moral" dels menors d'edat de qualsevol mena de violència. I inclou canvis en l'àmbit educatiu, sanitari, judicial, dels serveis socials i de les forces i cossos de seguretat de l'Estat perquè sàpiguen actuar davant casos de maltractaments i els procediments on es vegin implicats menors i adolescents.
Desgranem punt per punt les novetats de la nova llei:
Prescripció dels abusos
La prescripció dels delictes d'abús a menors començarà a comptar quan la víctima tingui
35 anys i no als 18 com fins ara. Això vol dir que en els casos més greus, es podrà denunciar fins als 50 anys. Però les entitats contra els abusos sexuals reclamen passos més enllà, com que s'
elimini definitivament el termini de prescripció d'aquest tipus de delictes.
La denúncia
Entre els avenços més destacats del text, hi ha també la capacitat de denúncia per part dels infants sense la presència d'un adult i el reforç del deure a denunciar de la ciutadania i als professionals que treballen amb infants i adolescents.
El canvi legislatiu estableix per primera vegada que qualsevol persona que tingui coneixement o indicis de violència contra un menor
està obligada a comunicar-ho "de manera immediata" a les autoritats. També inclou casos de familiars dels suposats agressors. Un fet molt rellevant, per als col·lectius, que recorden que com més aviat s'actua en un cas de violència, més es pot protegir i reparar els danys a les víctimes.
Nous delictes
A més, tipifica nous delictes que es cometen a través de les xarxes o Internet. Castiga els qui promoguin el suïcidi, l'autolesió o trastorns alimentaris entre menors, així com els delictes sexuals. El text estableix que les autoritats judicials ordenaran la retirada dels continguts que recullin aquests delictes.
La declaració dels menors
Una altra de les novetats importants és que els menors de 14 anys només hauran de declarar una vegada durant tot el procés policial i judicial. Es tracta d'evitar la doble victimització. L'ONG
Save The Children reclama, però, que aquest dret s'ampliï almenys als 16 anys.
La declaració serà en fase d'instrucció i enregistrada, les autoritats hauran d'assegurar que no es produeix cap mena de contacte entre la víctima i el suposat agressor a les dependències policials o judicials. Per fer viable aquest mecanisme, la
fundació Vicki Bernadet apunta que és urgent destinar més recursos per disposar d'aquests espais necessaris.
Formació a policies i docents
La llei estableix que es donarà formació especialitzada tant als docents com als membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per detectar i actuar en casos de violència contra menors. A l'escola es crea la figura del
coordinador de benestar i protecció que haurà de vetllar pel compliment dels protocols que es crearan expressament. A la policia es crearan unitats especialitzades.
Els serveis socials
Un altre dels canvis estableix que els agents socials passen a ser considerats com a "agent de l'autoritat" pel que fa a la protecció de menors. A més, al text de la llei el govern espanyol es compromet a crear una especialització sobre infància als jutjats en el termini d'un any de l'entrada en vigor de la norma.
Nou registre sobre abusos
El text també estableix la creació d'un registre amb informació sobre abusos a menors. El govern espanyol l'haurà d'elaborar i enviar a totes les administracions, al Consell General del Poder Judicial i a les policies. Recollirà dades bàsiques de víctimes i agressors, a més d'informació policial i les mesures que s'han adoptat.
En cas de violència de gènere
Un dels aspectes que ha permès el consens entorn de la norma és que obliga les administracions a actuar de forma integral en cas de violència de gènere, de manera que no s'escindeixi un suposat cas de maltractament a la mare de la situació dels fills que hi viuen.
Què passa amb el síndrome d'alineació parental?
El text prohibeix que es tingui en compte en un judici la "síndrome d'alineació parental" que molts pares addueixen en els processos judicials per denunciar una campanya de denigració de la mare vers la seva persona davant els fills.
La llei entén que no hi ha base científica sobre una síndrome que els experts en violència domèstica denuncien com a eina que juga en contra les mares als tribunals.
