La Rebecca i Rhys estaven esperant l'arribada d'en Noah quan a l'ecografia dels tres mesos van descobrir que un nou embrió intentava fer-se lloc a l'úter. Era la seva germana Rosalie, concebuda amb tres setmanes de diferència.
Es tracta d'un estrany fenòmen anomenat
superfetació, que té lloc quan dos òvuls de dos cicles menstruals diferents es fertilitzen i s'implanten a l'úter. Les superfetacions són bastant excepcionals perquè un cop comença l'embaràs, l'úter no sol permetre una altra implantació, cosa que fa més insòlit aquest cas ocorregut a Anglaterra.
"Hi ha menys de deu casos reportats a tot el món", explica la ginecòloga Elisenda Bolivar. "Els animals ho tenen afavorit, en canvi en els humans els ovaris queden inhibits, no hi ha pics ovulatoris durant la gestació. Però sembla que hi ha algun mecanisme pel qual això s'escapa", apunta.
El principal escull d'aquest tipus d'embarassos és la diferència en el desenvolupament dels nadons. Han de néixer al mateix temps, de manera que cal que el més petit hagi madurat prou per sobreviure. En el cas d'en Noah i la Rosalie, van néixer per cessària a les 33 i 30 setmanes, i van pesar 2,1 quilos i 1,1 quilos respectivament.
La superfetació difereix de la concepció de bessons típics, on s’alliberen múltiples òvuls en un sol cicle. Això pot passar de forma natural o en estimular-se amb medicaments per a la fertilitat. Quan es fecunda més d'un òvul i s'implanta a l’úter, el resultat són bessons dizigòtics (fraterns), tres bessons o altres múltiples.
