Les persones especialistes coincideixen a recomanar que es comenci com més aviat millor l'aprenentatge musical. Abans, però, cal tenir present una premissa inicial. 

Aprenem música d'una manera molt similar a com ho fem amb una llengua. Així ho va observar l'investigador musical Edwin Gordon.

A partir de quina edat?

La discussió sobre quan ha de començar l'educació musical dels fills i filles comença ja abans del naixement. L'oïda és el primer sentit que madura, ja al cap de set mesos, abans i tot que la vista. Però serveix d'alguna cosa l'estimulació primerenca?
 
Hi ha opinions de tots tipus. Per Violant Olivares, fundadora d'Ukelelé Ukelelà, el vincle amb la música es genera abans de néixer, seguint l'escola del compositor i pedagog Zoltán Kodály, perquè els bebès prenatals "ja perceben vibracions". 

Sylviana Dicovskiy, coordinadora Pedagògica i Professora del Centre d'Estudis Musicals Passatge, creu que n'hi ha prou amb començar-ho a treballar a partir del naixement.

Com s'han d'introduir les criatures en la música?
 
Violant Olivares explica que el/la mestre/a de música ha de ser capaç de transformar allò natural amb un aprenentatge estructurat i treballar-ho "de manera vivencial a través del cos". I recorda que cal donar als infants molta varietat de melodies i ritmes des que tenen pocs mesos per despertar l'oïda.
 
Sylviana Dicovskiy treballa amb les famílies perquè els pares i mares facin les "connexions afectives i musicals" amb els nens de zero fins a tres anys utilitzant el cos, la veu i multitud d'objectes i instruments musicals.

A partir d'aquesta edat, les criatures es desprenen dels progenitors, però es continua amb el treball d'experimentació basat en el cant i el joc, amb l'exploració del món sonor que els envolta: "Tenim en compte les necessitats pròpies amb un treball global de la veu, el cos i el món afectiu i cognitiu".
 
Quan poden començar a tocar un instrument musical?
 
Tocar un instrument és un gran repte per a les criatures i cal tenir present el moment maduratiu en què estan. Per això aquesta pregunta no té una resposta senzilla.

Olivares és partidària de la utilització d'instruments des d'edats molt primerenques, seguint les petjades del pedagog musical japonès Suzuki, tot i recordar que "els primers instruments musicals són la veu i el cos". Ho fa en el seu projecte Ukelelé Ukelelà, una metodologia creada per introduir l'ukelele a les escoles i acostar-lo també a famílies amb  infants a partir de 3 anys, això sí, amb una sensibilització prèvia.
 
A les sessions es busquen estratègies "per fer créixer la seva autoestima i aconseguir que no sentin frustració en tocar l'instrument". Aconsella la utilització de l'ukelele per la seva facilitat d'ús també per nens petits, en contraposició a instruments com la trompeta, que necessita certes capacitats físiques.
 
Una visió ben diferent és la del Centre d'Estudis Musicals Passatge, on no es comencen les classes d'instrument i llenguatge musical fins als set anys. En aquesta edat "el nen no només ja té més definida la lateralitat si no que la seva concentració, la seva maduresa afectiva i cognitiva està més preparada per a aquest nou repte", seguint la pedagogia evolutiva de Jean Piaget i la línia pedagògica d'Edgar Willems. En aquest centre, tot s'introdueix a partir de l'experimentació, la vivència i l'oïda. Dicovskiy descarta començar abans per no generar frustracions.
 
Concerts i música en directe, sí o no?
 
L'educació musical, però, és molt més que llenguatge musical i instrument: la música en directe n'és un exemple. Olivares també és formadora del servei educatiu de l'Auditori de Barcelona, on duen a terme experiències pensades per als més petits. Són en format reduït, on "els nens i nenes estan immersos en un món sonor".

De vegades, les famílies es pregunten si té algun sentit portar el seu fill o filla de pocs anys a gaudir d'un concert en directe. Olivares ho té molt clar: "Tot el que entra per l'oïda va directe a les emocions".