Parlar de drogues amb preadolescents i adolescents és tabú. Són presents en la nostra societat i inebitablement sabran de la seva existència. Parlar amb ells/elles de drogues i afavorir el pensament crític és clau per tot plegat.

"La decisió de consumir o no drogues sovint es pren en certs espais, i acompanyat de certes persones, coneguts i amistats...on consumir pot suposar una oportunitat per passar-ho bé i sentir-se integrat", explica Josep Rovira, membre de la direcció de l'àrea de drogues i salut de l'Associació Benestar i Desenvolupament (Energy Control-ABD).

Segons ens diu, per decidir, com en tot, cal proveir-se d'un discurs crític i sentir-se còmode en vers l'opció personal. "El discurs no a les drogues ni és suficient ni és efectiu. Nosaltres no hi serem presents quan ells/elles per sí mateixos/es prenguin opció davant la possibilitat de consum", assegura.

Així doncs: què hem de fer dintre de l'àmbit familiar per fomentar aquest esperit crític? Què podem fer en matèria de prevenció de consum de drogues?

Atendre de manera prioritària l'adolescència del fill/a abans de preocupar-nos del consum de drogues. Podem ocupar-nos del consum de drogues si abans ens hem ocupat i ens ocupem de la seva felicitat, de si se senten bé, de com s'ho passen, de les seves afeccions. 

Comptar amb un bon clima de comunicació i si aquest l'hem anat afavorint des d'anys enrere ens permetrà parlar de les drogues quan ho considerem necessari.

Obviar parlar de drogues, fer-ne un tabú, no les elimina ni elimina les probabilitats que els i les joves hagin de fer-les front tard o d'hora. El què s'aconsegueix amb el silenci és més aviat atrofiar la capacitat crítica i la solvència del/de la jove per desenvolupar-se amb garanties i eficàcia davant d'aquestes situacions. 

Per ajudar a reflexionar de manera crítica, cal no excedir-se en el desig per protegir-los. Més que vigilància contínua el que demanen i volen dels pares, mares o tutors/es és que estiguem en disposició de comunicar-nos i compartir.

Pots aprofitar per treure el tema a casa sense suspicàcies, aprofitant notícies, programes de TV, sèries... preguntar-los sobre la seva opinió, sense judicis previs i escoltar amb interès per aportar opinions i qüestions que afavoreixin la reflexió i aportar noves o diferents maneres d'entendre les drogues.

Cal posar l'accent en el diàleg per tal d'oferir una mirada comprensiva a les diverses situacions per les quals l'adolescent transita. Dialogar no és sols parlar, el més important del diàleg és precisament escoltar i comprendre. 

Reconeix la seva capacitat per entendre situacions complexes i prendre decisions. No oblidis que la nostra acció educativa va orientada a proveir-los d'autonomia.

Reforça i anima'l en aquelles coses que són del seu interès o que fa bé. No podem centrar la nostra relació sols en corregir els seus errors. Ells construeixen el seu futur en bona part a partir d'aquelles coses que els fan sentir estimats i valorats.

Respecta la seva intimitat. En tenen necessitat i dret. No ens ho explicaran tot, com tampoc nosaltres els ho expliquem.

Sigues curós amb les teves pròpies actituds i procura ser coherent en allò que dius i allò que fas. Reconeix i intenta minimitzar les teves pròpies contradiccions. Els adolescents sovint aprenen més pel què veuen que pel que se'ls diu.