Ahir la meva filla va decidir venir al món d'una manera diferent: al cotxe. La nit abans, d'una manera casual, la meva mare, que viu a sis hores de Madrid, havia de fer escala aquí per sortir el matí següent cap a Sòria, i sembla que la meva filla va voler que l'àvia es quedés amb el seu germà gran, només estava de 38+1.

A les set del matí vaig notar la primera contracció. Al cap de 10 minuts una altra, i així fins a 3 vegades. Ja. m'ensumava alguna cosa perquè eren regulars. Vaig avisar a la meva parella, que treballava de nit, per tal que estigués pendent. 

De sobte però, les contraccions van passar a ser cada 3 minuts i de manera molt intensa. Em vaig posar a la dutxa i vaig veure molta aigua per descartar pròdroms. Però res, continuaven amb la mateixa intensitat. 

Vaig avisar a la meva parella, li vaig demanar que vingués pitant. El pobre va arribar a les 8.20h derrapant. El trosset que vaig caminar de la porta de casa cap al cotxe em va semblar el més llarg del món. 

Quan vaig pujar al cotxe li vaig començar a dir al meu marit que no arribava. Vivim a San Sebastián de los Reyes i havíem d'arribar a Torrejón, que són uns 25 minuts. 

Al cotxe començo a tenir unes contraccions brutals però no aparto del meu cap que les he de vocalitzar per tal de no tancar-me. Crido com mai en cadascuna d'elles. A cada contracció sento la pujada d'endorfines i adrenalina que actuen com analgèsia i deixo de sentir qualsevol dolor a la vegada que tinc el meu cap desemboirat.

De sobte noto que tinc ganes d'espitjar. Em poso de genolls i m'agafo al reposacaps de darrere. Em baixo els pantalons fins als genolls i deixo que vinguin les contraccions i que tot flueixi. En una de les contraccions la bossa es trenca i em noto alleujada. Em fixo en el color i són aigües clares, no és massa quantitat. No sé massa bé com però tot això ho vaig explicant al meu marit.

Dues contraccions després noto que mig cap de la meva filla és fora. Allà em poso nerviosa i vaig voler empènyer per tal que sortís del tot. Però jo mateixa me n'adono que m'estava fent mal per no esperar. Vaig parar i a la següent contracció ja tenia el cap a fora.

Vaig dir-li al meu marit que parés, que la tenia ja a fora. Just estàvem al peatge. Es va posar gel a les mans i va rebre-la ell. Va néixer a les 8.50h del matí.

"Posa-li una tovallola, frega-li l'esquena", tot això li deia a la meva parella sense veure-la, perquè la va agafar per darrere.  Vaig sentir que plorava i li vaig demanar que me la passés entre les cames. I en aquell moment vaig sentir, amb una contracció, com la placenta em queia íntegra a dintre dels pantalons. Amb l'adrenalina la vaig poder agafar amb una mà i posar-la a dintre una bossa.

Mentre el meu marit parava a un cotxe per demanar ajuda i la dona trucava a l'ambulància jo em posava la nena al pit. La policia va arribar de seguida i l'ambulància encara va trigar mitja hora més en arribar.

I el para metge de l'ambulància ja es va encarregar de dir-me lo temerària que sóc per no voler parir a cap altre hospital i per no haver tallat el cordó de la meva filla. Venia d'un primer part molt medicalitzat amb espàtules i un esquinçament IIIB, i aquest part ha estat un regal, i a més, sense cap esquinçament.