Et respon sempre "no", fins i tot abans d'acabar de fer-li la pregunta? Es nega a fer coses bàsiques com vestir-se o seure a sopar? Reps una negativa encara que saps que el que li proposes li agrada, i sense motiu aparent? Quan els nens i nenes tenen entre 1 i 3 anys, sovint passen per una etapa de negació i contradiccions que pot arribar a ser desesperant per als adults. Gestionar el "no", i fer-ho de forma respectuosa és la clau perquè adquireixin l'autonomia que els donarà l'autoestima necessària per no necessitar portar la contrària per sentir-se reafirmats. 

Tal com ens explica l'Helena Pérez Izquierdo, educadora infantil especialitzada en pedagogies respectuoses i directora de l'Escoleta dels Encants, per entendre aquest comportament primer cal contextualitzar el moment en què es troben els infants d'aquesta edat. Tot i que és propi de nens i nenes d'entre 1 i 3 anys, acostuma a donar-se cap als dos anys o dos anys i mig. Segons ens explica ella mateixa, "hem de pensar que venen d'estar en simbiosi amb la mare (o el cuidador de referència) i a poc a poc es van concebint a si mateixos com a persona individual, per això de vegades, quan comencen a parlar, ho fan en tercera persona".

Un senyal inequívoc que han assolit l'autoconsciència és quan parlen de si mateixos en primera persona: Jo. Però l'Helena ens explica que aquesta autoconsciència també es crea amb el No, perquè "és la creació d'aquest Jo persona en contraposició a la resta de persones que el cuiden, i perquè, en el fons, aquest No és un "sí al que Jo vull". És un desig o voluntat pròpia i el volen experimentar". Ho utilitzen doncs com una forma d'autoafirmar-se en la seva pròpia decisió, perquè probablement aquell No en realitat és un Sí, però volen fer tots sols el procés. 

Com ho gestionem? El poder de l'anticipació.

És normal que la criatura experimenti a veure si se'n surt, però hem de recordar que nosaltres som adults, i una eina que podem utilitzar molt bé és l'anticipació: avisar-los d'una cosa que passarà. Si d'entrada ens diu que no, probablement intentarà negociar. La clau està en donar-li un temps de reacció. Si, per exemple, saps que li és difícil canviar d'una activitat a una altra, com seria marxar del parc per tornar cap a casa, anunciar-li amb temps ens permetrà fer-ho des de la calma. 

Com treballar el consentiment i a partir de quan.

Com a especialista en educació infantil, l'Helena ens explica que no és molt partidària de fer grans reflexions en aquestes edats: "Els infants ho viuen molt des de l'emocionalitat. Els missatges els arriben més pel to de veu, l'expressió corporal que utilitzem, la càrrega energètica de la veu, com els toques... Si els fas reflexions molt llargues, al final no t'escolten". 

Remarca, però, que el que sí que és molt important és posar límits clars. "Cal posar un límit i sostenir-lo. Si toca sopar i el que demana és una galeta, se li ha de dir que no, i posar un límit clar, dient-li que si té gana, ha de sopar primer."