Entre els dos i els tres anys els infants inicien l'etapa d'autoconsciència, de creació del seu Jo. És una fase en la que prenen consciència dels seus desitjos i necessitats, es conceben com a persones individuals i adquireixen autonomia. Aquest procés no és estrictament linial; venen d'estar en simbiosi amb la mare i de mica en mica se n'allunyen, però hi haurà moments que necessitaran tornar-hi per sentir-se segurs. L'arribada d'un germà o una germana en aquesta edat pot interferir en aquest procés i provocar algunes regressions, bé sigui de dependència envers la mare o en d'altres aspectes, com per exemple, el control d'esfínters. 

N'hem parlat amb l'educadora infantil especialitzada en pedagogies respectuoses, Helena Pérez Izquierdo, que ens fa un anàlisi de l'impacte que pot tenir el naixement d'un germà o germana petit en aquestes edats: "s'està ajuntant el moment de la individualització, de la creació d'una identitat pròpia en confrontació amb l'adult, amb l'arribada d'un nadó, és un còctel explosiu". És una etapa en què "tota la família s'ha de recol·locar en un nou lloc, quan ells, de fet, ja s'estaven recol·locant, i llavors es perden una mica, no saben quin lloc ocupen", explica. 

Tots aquests canvis poden reflectir-se un una regressió en l'aferrament, o també en fer en alguns passos enrere en aspectes de l'autonomia, com per exemple el control d'esfínters. Davant d'aquesta circumstància, l'Helena emfatitza la importància de la figura de l'altre adult que en té cura: "quan ells se separen de la mare, la figura de l'altre cuidador apareix amb força perquè pugui reforçar molt més el vincle amb el o la gran". També recomana intentar, en la mesura del possible, donar espais exclusius al fill gran per estar amb la mare. 

Davant el dubte de quan és un bon moment per tenir un germà o germana, l'Helena ens recorda que dependrà molt de si l'infant està preparat o no. "Hi ha qui diu que als tres anys, però jo no ho tinc tan clar. També hi ha mares que els tenen amb molta diferència d'edat i en destaquen l'avantatge d'haver pogut dedicar-se plenament a cadascun d'ells". 



 El bolquer no es treu, es deixa.

En el cas del control d'esfínters, les regressions també poden ser causades pel fet que la retirada del bolquer s'ha fet abans que l'infant estigués preparat. És habitual voler aprofitar moments puntuals, com l'estiu o preparar l'arribada a P3 per treure'l, però el més important és tenir en compte el moment maduratiu. Quins són els senyals que l'hem tret abans d'hora? Doncs segons ens diu l'Helena, "si els hem de perseguir preguntant-los si tenen pipí o si volen anar al lavabo, potser és que encara no era el moment".

Per altra banda, per saber quan és el moment adequat, només cal parar atenció als senyals: "hauria de ser més quan surti del mateix infant, quan demani treure-se'l o mostri interès per anar al lavabo", explica l'Helena. 

"Si necessiten tornar al bolquer després de treure'l, no passa res"

El control de les femtes és especialment complicat. "És un dels actes més íntims de l'ésser humà. Hi ha infants que, fins i tot amb bolquer necessiten buscar un racó amagat". Segons ens diu l'Helena, "alguns infants senten que una part d'ells es desprèn, i es resisteixen". Davant d'aquest procés recomana "molta calma" i deixar "que ho faci en el temps que necessiti". I desmenteix un dels tòpics més estesos: "si necessiten tornar al bolquer després de treure'l, no passa res".

Una altra eina per ajudar-los a prendre el control pot ser el joc. És un bon mitjà pels infants per drenar tot el que els passa, i el joc simbòlic amb nines, canviant-los els bolquers o fent-les seure al lavabo pot ajudar-los a naturalitzar el procés.