David Melero

Tant de bo algú m'hagués adoptat

És la vida d'en David, un jove de 25 anys extutelat

per Criar.cat
David Melero
Tinc 25 anys i soc un jove extutelat. No tinc pares ni referents. Vaig néixer en una família monomarental de Vilafranca del Penedès. La meva mare ho feia tot, treballar, portar els diners a casa, cuidar-me a mi... es cuidava de tot.

Quan tenia 11 anys la meva mare va perdre la feina. Va coincidir amb la crisi del 2008. Va començar a deure diners i a tenir molts deutes. Això la va desmoralitzar, però no va deixar d'atendre les meves necessitats com a mare.


Un bon dia, però, a través de l'escola, va arribar el meu cas als serveis socials, i dels serveis socials a la DGAIA. La meva mare ni consumia alcohol, ni es drogava ni tenia cap problema afegit. Era una mare monomarental que s'havia quedat sense feina i que al veure que s'estava enfonsant es va desmoralitzar.

La DGAIA va decidir que el millor per a mi seria que em portessin a un centre d'acollida. Li van treure la tutela a la meva mare i encara va tenir més depressió. De fet, això la va fer entrar en un espiral: perduda com estava es va enamorar d'un home que la maltractava i la violava.


He passat la major part de la meva vida adulta, des dels 11 anys fins als 17 i mig en dos centres d'acollida. I tot i que hi ha hagut educadores que m'han tractat molt bé m'hagués agradat tenir una família.

Tant de bo algú m'hagués adoptat. Des dels 18 anys m'estic buscant la vida. I això que m'he mogut en cercles molt positius. Però tinc unes necessitats afectives que no estan satisfetes. I tot i tenir amics no tinc amistats des de petit ni lligams estrets de duració en el temps amb ningú. I això que soc una persona molt oberta i amigable.

He crescut en un ramat, en una comuna. Tinc la sensació d'haver crescut en una mena d'AirnB de criatures. He tingut la sort que m'apuntessin a un agrupament escolta. Però no he tingut l'opció de tenir una família o algú darrere que m'hagi sostingut. Estic sol, tinc unes necessitats i requereixo d'unes obligacions per no haver de malviure, i això si no ho has viscut és difícil d'entendre. 

Quan veig que hi ha persones que recorren a la gestació subrogada se'm posen els pèls de punta. Als centres d'acollida hi ha milers de criatures, nadons i adolescents esperant una oportunitat de viure una vida en família. Es mereixen una segona oportunitat.

I sí, hi ha força llista d'espera. I no és just que sigui així, ni per les famílies ni per les criatures. Però m'agradaria dir-los a aquestes famílies que estan en llista d'espera per adoptar que esperin, perquè el valor i l'ajuda que faran a aquella persona serà enorme i no té preu.

Encara que no tingui el teu ADN, el teu llinatge, els teus gens, serà el teu fill/a. I ho serà per sempre. Els hauràs donat una vida digna, la vida que totes les criatures es mereixen.
 Un testimoni en primera de David Melero, recollit per la periodista Alba Carreres
Foto cedida
Llegir més «Històries de vides» aquí

ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Daria Shevtsova
Alba Carreres
Una activitat per abans d'anar a dormir que genera vincles i ajuda a pensar
Imatge il·lustrativa
Paola Roig
Ens en parla la psicòloga perinatal Paola Roig
Imatge il·lustrativa
Mathilde Langevi
Paola Roig
Et passa? Ens en parla la psicòloga perinatal Paola Roig
Imatge il·lustrativa
Garret Jackson
Fes-li un petó a la tieta, va, vinga!
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Director de negoci: Jordi Font
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Emercat Osona SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres