A les portes de
tornar a l'escola, criatures i famílies tornaran a passar hores separats després de llargues setmanes d'estar a casa i enfortir el vincle. En aquest procés és habitual que ens envaeixi l'
ansietat de separació, sobretot als infants però també als adults.
Què és l'ansietat de separació? És una emoció intensa i natural, té un clar sentit adaptatiu, i ens passa a petits i adults. En criatures és molt normal quan les deixem
a l'escola, a la llar d'infants o amb un/a cuidador/a. Sobretot en una fase inicial de desenvolupament maduratiu en què no comprenen el retorn després de la separació amb la mare i/o el pare.
I els adults, per què sentim ansietat quan ens separem dels nostres fills/es? "La sentim perquè la separació és antinatural. Jo sempre explico que la societat avança a una velocitat molt més ràpida que el nostre cos i és quan sent que alguna cosa no està a lloc que s'activa. Perquè encara que funcionem així, no és natural passar 8 hores sense veure els teus fills/es. Això a la naturalesa vol dir que un altre animal es menjaria les nostres criatures. Estem anant en contra de la supervivència de la espècie. I el nostre cervell no ha superat encara aquest canvi de paradigma", explica la
psicòloga Anna Masnou,
autora del llibre "De l'ansietat al benestar".
És possible viure la separació de forma tranquil·la i positiva si fem un procés d'
adaptació que permeti crear una nova figura de vinculació. Aquest procés és imprescindible a les escoles, i si no es fa correctament, per contra, dificulta tant el benestar de les criatures com el de les seves famílies.
I nosaltres, com a famílies, què podem fer per facilitar la separació amb el nostre fill o filla?
Afavoreix que el moment sigui l'adequat. Procura el que el teu fill o filla tingui les necessitats bàsiques cobertes perquè no se li afegeixi malestar en el moment de la separació. És important que hagi descansat bé, que no estigui amb gana o nerviós.
Fes que la separació sigui progressiva. Busca generar moments de separació breus abans de l'escola i, si pots, familiaritza'l amb l'entorn o l'espai i les persones que s'hi trobarà. Si el teu fill va a començar a anar a una nova escola bressol o escola, procureu visitar el lloc junts unes quantes vegades abans de deixar-ho durant tot l'horari complet. Practica deixant-lo amb un cuidador/a o familiar durant curts períodes de temps, perquè pugui acostumar-se a estar separat de tu.
Pensa algun
recurs divertit o imaginatiu per poder gestionar el moment de
separació o la falta de l'adult. Una abraçada o un ritual abans d'acomiadar-se, dibuixar-se un somriure i un petó a la mà, tenir algun penjoll o una polsera que haguem preparat junts a l'estiu que els ajudi en la separació, etc. Es pot fer amb anterioritat o durant el procés si veiem que li està costant adaptar-s'hi. Qualsevol iniciativa en què s'hi sentin partícips els pot ajudar, així com també portar alguna objecte si fan migdiada com un nino o un coixí...
Transmet tranquil·litat i sigues coherent. Crea un ritual per anar-te'n, de manera que puguis acomiadar-te d'una manera agradable, amorós i sense vacil·lacions. Transmet el teu fill serenitat i confiança. Tranquil·litza'l i digues-li que tornaràs, explica-li quant temps trigaràs amb conceptes que el teu fill pugui entendre (per exemple, després de dinar), perquè encara no pot comprendre la noció del temps. Concedeix-tota la teva atenció a l'acomiadar-vos, i quan diguis que te'n vas, fes-ho.
Compleix les teves promeses. És important que tornis en el moment en que li has promès fer-ho. Això és essencial. D'aquesta manera, el teu fill o filla desenvoluparà la confiança que pot afrontar aquest temps de separació.
És important saber que l'adaptació és un procés en el qual
hem de ser presents, en cos i ànima, i que és fonamental
posar paraules a allò que sentin o observin, i
legitimar-ho. Fer-los saber que és normal i natural que ens trobin a faltar, que estiguin més nerviosos, que plorin, etc.
Molta paciència, empatia i amor perquè passarà i arribarà un moment en què se sentiran segurs i vinculats a l'escola i serà per a ells/es una segona casa.