Va passar fa poques setmanes. Una família va denunciar a Criar.cat que en dur el seu fill de 5 anys a Urgències d'un hospital públic per una parafimosi, el centre va negar-se a permetre que acompanyessin el menor en el procés d'adormir-lo tot al·legant el protocol Covid. 

"Ens van fer pujar a planta després d'un parell d'hores a Urgències i diversos intents fallits de recol·locar-li la pell del penis entre crits. Allà ens esperaven sis o vuit sanitaris per sedar-lo i fer-li la maniobra de recol·locació. El meu fill agonitzava de dolor i em mirava amb uns ulls de terror que no podré oblidar mai", explica el pare.

De res va servir intentar fer entendre als metges que la criatura tenia només 5 anys, que estava patint i que estava molt espantada. "Només volíem ser al seu costat quan perdés el coneixement, que s'adormís i es despertés veient una cara coneguda i no passés sol aquests moments de dolor".

Va ser en constatar la negativa del centre que la família va prendre la decisió de trucar altres hospitals esperant poder fer costat al seu fill en aquells moments de dolor i desconcert. "Em va sortir de dins negar-me a separar-me d'ell i la meva parella va sentir el mateix". 

La sorpresa va ser que la majoria d'hospitals van al·legar el mateix motiu, i d'altres es van excusar dient que era una decisió del facultatiu i que dependria del context d'Urgències o de la intervenció. "Ara mateix no podem garantir que el puguin acompanyar", els van respondre per telèfon des d'un hospital maternoinfantil. 

Finalment, i després de diverses trucades, van aconseguir trobar un hospital de Barcelona on van acceptar sedar la criatura en presència del seu pare. Va ser en un box d'Urgències, però ja llavors la família va ser advertida que més endavant, quan la criatura hagués de ser operada definitivament de fimosi, no podrien acompanyar-la en el moment de la sedació prèvia a la intervenció quirúrgica. 


No queda prou clar el motiu pel qual no es permet l'acompanyant en aquests moments de gran estrès i en alguns casos, fins i tot, traumàtics per a una criatura. Mentre que en aquest cas els hospitals van al·legar el protocol Covid, metges consultats argumenten que són mesures fixades per preservar les condicions esterilitzades de la intervenció mèdica, així com l'espai de treball del/la professional sense interferències.

Amb tot, també admeten en privat que la inflexibilitat del protocol tampoc és una solució per casos evidents en què la criatura pateix per la solitud en un moment de gran vulnerabilitat per elles. 

El cert, però, és que no només passa en casos d'urgència. També en proves mèdiques com ressonàncies magnètiques en què es requereix sedar les criatures petites per garantir que no es moguin, tampoc es permet la presència d'acompanyants. 

Preguntat sobre aquests casos, el Departament de Salut respon breument que "es manté l'autonomia dels centres hospitalaris pel que fa a la presència dels acompanyants. Cada centre estableix el seu protocol". 

Però casos com aquests ens conviden a preguntar-nos: no seria un bon moment, doncs, per revisar aquests protocols sanitaris en pro d'humanitzar l'assistència tot trobant un equilibri entre les necessitats mèdiques i el benestar de les criatures i les seves famílies?