Què he de fer quan els meus fills/es es peguen? Què puc fer perquè aquesta conducta no es repeteixi? Com puc fomentar l'empatia entre ells? Una de les consultes que sovint més ens feu des de la comunitat de Criar.cat és el de les baralles entre germans.

En general la violència es transfereix, explica Júlia Sánchez Andreo. És molt freqüent que si a casa estem tensos aquesta tensió es transfereixi inevitablement a les persones que considerem de menys rang. En aquest sentit pot passar que el pare/la mare transfereixi aquesta tensió cap als germans grans, dels germans grans als altres i de vegades a la mascota o la planta. 

També hi ha altres motius pels quals hi pot haver una tensió. Segons ens explica la Júlia Sánchez Andreo el primer que haurem de fer és parar aquest cop, que aquesta violència física no es dugui a terme. "Cal ser amables i reparadors però també cal ser clars i la violència és inadmissible", explica la Júlia Sánchez Andreo. 

Una vegada s'hagi parat aquest cop cal anar a l'arrel de la qüestió i detectar la font de conflicte. Pot passar que, si un dels dos germans és preadolescent o estigui entrant en aquesta etapa, que hi hagi una tensió orgànica, una necessitat d'espai individual. Pot ser que necessiti fins i tot espai físic. Si només hi ha una habitació es poden fer torns una estona cadascú.

També pot passar que un dels dos germans necessiti alliberar aquesta tensió de manera constructiva. "En aquest sentit poden destruir per construir, per exemple fent llenya, tallar el cartró més petit i reduir-lo al màxim, fer un hort, endreçar un traster... cal donar-los una via legítima que sigui a la vegada positiva", explica. I aquesta via pot ser des de fer esport, fins a oferir-los fer una guerra de coixins sense cremallera i amb uns límits preestablerts, a fer manualitats o construir una cabana.

També se'ls pot oferir espais segurs per alliberar la tensió, un lloc on cridar o un espai tou per la descàrrega física continguda. Les persones adultes han de fer de mediadores i estar atentes, han de veure si hi ha igualtats de condicions o hi ha abusos de poder, més recuros o més coneixement i han d'intentar equiparar la balança cap els més dèbils o vulnerables.  


Un dels problemes més habituals que ens n'adonem amb tot plegat és la normalització de la socialització de la violència. Malauradament cada vegada més infants naturalitzen les violències dutes a terme pels seus ídols, superherois, ninots Pokemon o dels videojocs i són perjudicials per les construccions de les narratives internes.  

És per aquest motiu que també cal que fem una revisió del material cultural, contes o sèries que sovint posen la violència al centre. La Júlia Sánchez Andreo ens anima a canviar els relats i posar les persones que fan coses positives que treballen per la pau, que són curosos amb el medi ambient, que són amoroses... per tal que tinguin referents positius amb els quals fixar-se i puguin assenyalar les actituds violentes i finalment condemnar-les.