Sovint caiem en l'error d'anomenar els genitals amb altres noms, o bé per vergonya, per desconeixement, perquè ens sembla que és una manera més afectuosa de fer-ho o més propera. 

Dir-li "pito" o "pilila" al penis, "patatona" o "floreta" a la vulva, "mamelles" als pits no contribueix a l'alfabetització genital.

Segons explica l'experta Júlia Sánchez Andreo, l'alfabetització genital és clau per acompanyar la sexualitat des de la primera infància.

"Ja en el canvi de bolquers, en la higiene o en moments i espais de nuesa hem d'utilitzar el nom apropiat per cada part: el gland, el prepuci, el frenet, els testicles; el clítoris, la vulva, l'himen, la vagina; explica Júlia Sánchez Andreo.

És important que sàpiguen posar nom a cada part del seu cos perquè tinguin el permís per parlar-ne amb dignitat quan ho necessitin. També ens facilita la vida als adults, perquè els podrem explicar com rentar-se, cuidar-se o protegir-se amb més recursos i tranquil·litat, amb un llenguatge comú.

El perill que hi pot haver, segons explica, és que més endavant coneguin igualment aquestes parts i ho facin des de l'insult, o d'una manera despectiva. 

"Necessitem que els nostres infants i adolescents tinguin paraules per parlar dels genitals, que tinguin clar on, quan i amb qui compartim espai d'intimitat i nuesa, saber en quins espais és adequat i en quins no, posar normes i poder parlar de límits", assegura. 

Saber acompanyar de manera respectuosa les nostres criatures també ajudarà a fer prevenció de l'abús sexual infantil, els educarà en el consentiment i facilitarà un diàleg assertiu amb infants i joves.

El vocabulari adequat és la base per poder oferir un bon acompanyament en qualsevol àmbit educatiu, també en l'educació sexual.

"Oferir materials adequats i espais adients és bàsic perquè no vagin a saciar la seva curiositat a Tik Tok o des de la pornografia. La curiositat hauria de tenir una resposta digna, i és important que sigui així per acabar amb els abusos sexuals de qualsevol tipus", explica Júlia Sánchez.