El passat mes de juny una família es va veure obligada a posar-li un nom provisional a la seva filla després que un jutge considerès que Mel, nom escollit per la parella, fos un nom masculí. Aquest fet va fer reobrir un debat respecte als drets dels progenitors a poder escollir lliurement el nom de les seves criatures, però també es va fer més visible la discriminació que això representa per a totes les persones de gènere no binari. Finalment, el jutge va haver de rectificar, però això ha demostrat que encara queda molt de camí per recórrer.

Parlem amb l'escriptora i activista Bel Olid, per saber què representa aquesta segmentació de la població segons el sexe de naixement per la nostra societat i per què les diferents administracions contribueixen a aquesta pràctica.

CRIAR: Quins són els principals problemes del binarisme que hi ha a l'administració?

Que l'administració reconegui només homes i dones deixa fora de reconeixement oficial les persones de gènere no binari. D'altra banda, el gènere va lligat al sexe (si neixes amb vulva t'inscriuen com a nena, si neixes amb penis t'inscriuren com a nen) i és obligatori inscriure tots els nadons en una de les dues categories. Això és problemàtic en general, perquè estàs adjudicant a la persona un gènere que no necessàriament es correspondrà amb la seva identitat de gènere futura, però en el cas de les persones intersex encara ho és més. Molts nadons intersex són intervinguts per "adequar" el seu cos a les expectatives socials.

El col·lectiu demana que no s'intervinguin mèdicament els cossos dels nadons intersex si no és per motius de salut, de manera que puguin decidir en l'edat adulta sobre els seus propis cossos, i que se'ls inscrigui al registre amb l'opció (nen o nena) que es cregui convenient.

Si neixes amb vulva t'inscriuen com a nena, si neixes amb penis t'inscriuen com a nen, i és obligatori inscriure tots els nadons en una de les dues categories

Si la inscripció del sexe al naixement deixés de ser obligatòria ens estalviaríem tots aquests problemes, però llavors no tindríem dades importants de la població segregades per gènere, que són útils per exemple per lluitar contra la violència masclista. Una opció seria deixar aquesta informació fora del registre fins a la majoria d'edat, i donar llavors la possibilitat a cada persona d'inscriure's com a persona no binària, dona o home.

Ara mateix les persones trans poden canviar la menció de sexe dels seus documents oficials, però el procés passa per aportar un certificat mèdic que diu que fa més de dos anys que has començat "tractament". És a dir, lliguen el fet de tenir un gènere que no es correspon amb l'assignat en néixer a una malaltia. L'anomenada llei trans, que s'hauria d'aprovar aviat si el PSOE (que té divisió interna sobre el tema) i Podem (que hi està a favor) es posen d'acord, canvia això, però continua oferint només dues opcions, home o dona, i desempara les persones de gènere no binari.

La menció de sexe a la documentació afecta alguns drets. Per exemple, un home trans que tingui canviada la menció de sexe al DNI no pot accedir al sistema públic de reproducció assistida per inseminar-se en el cas que vulgui gestar i parir, perquè oficialment és un home i la llei diu que aquest dret és només per a les dones. En canvi, un home trans que no hagi fet el canvi a la documentació, com que "oficialment" és una dona, sí que pot acollir-s'hi.

Aquesta diferència és absurda perquè la capacitat reproductiva de tots dos és la mateixa, independentment del que digui un paper. D'altra banda, un home trans (tingui o no canviada la documentació) que gesta i pareix una criatura només pot constar com a "mare", perquè segons la llei (i contravenint la realitat més palpable) qui gesta i pareix és la mare. No té ni cap ni peus que et neguin un dret perquè ets un home a tots els efectes, però es neguin a registrar-te com a pare perquè has parit.

Per què dius que el fet que per llei un nom hagi de ser inequívocament "de nen" o "de nena" atempta contra l'experiència de gènere de milers de persones?

Per començar, la idea que només hi ha homes i dones és equivocada. Només cal escoltar les persones de gènere no binari per adonar-se que el gènere és molt més complicat que això. Construir sobre aquesta assumpció una llei que diu que, a més de ser obligatòriament una dona o un home, el teu nom ha d'anunciar-ho allà on vagis, és directament violència estructural.

Molts pares que volem crear entorns més flexibles en què les criatures puguin explorar el gènere i identificar-se com se sentin més còmodes, preferim oferir a les nostres criatures un nom ambigu com a eina per ajudar-nos-hi. La llei que ho prohibeix és d'un moment en què la societat era encara més inflexible que ara en temes de gènere i crec que és un bon moment per canviar-la. Entenc que no puguis posar-li a la teva criatura "Imbècil" com a nom, perquè és violent. Però per què no has de poder posar-li Mel, Àlex o Aimar indiferentment del gènere que se li assigni en néixer? Què hi ha d'ofensiu, en noms que fan sentir més còmoda la família?
 
Per què hi ha encara jutges que es neguen a registrar una criatura amb noms o diminutius neutres?

Perquè poden. A tots els estaments hi ha persones amb creences diverses, i entre els jutges hi ha de tot. El que no pot ser és que en funció del registre civil on et toqui anar a registrar la criatura tinguis més problemes o menys. Per això cal canviar la llei i adequar-la a la realitat actual, de manera que cap jutge pugui imposar les seves creences reaccionàries a les famílies.
 
Què ha de canviar en l'educació de les nostres filles i fills perquè el dia de demà no es caigui en aquest binarisme i s'incloguin a la societat altres opcions?

Molta més flexibilitat en la criança i l'educació. Deixar de preguntar si són nens o nenes, i acceptar que el gènere no pot definir com hem de ser i com ens hem de comportar. Fins als tres o quatre anys, la majoria de criatures trenquen les normes de gènere (pel que fa a preferències de joc, de roba, etc.), però fins i tot les que viuen en famílies que no s'hi posen, així que comencen l'escola reben càstigs (sembles un cavallot, enfilant-te per tot arreu!) i premis (que guapa estàs amb aquesta faldilla) que els indiquen exactament quines expectatives socials hi ha a sobre seu i com s'han de comportar per rebre més premis i no tants càstigs. Molts nens que als dos anys adoren el rosa, als set l'avorreixen. No és que els hagi canviat el gust, és que estan farts que els diguin "mariques".

Hem de deixar de preguntar si són nens o nenes i acceptar que el gènere no pot definir com hem de ser i ens hem de comportar

Una cosa que també cal canviar al registre és el fet que només dues persones puguin constar com a pares/mares d'una criatura. Això deixa desprotegides les famílies en què més de dos adults es posen d'acord per criar conjuntament, una pràctica no tan excepcional com es pensa.