Marlon Soares

De les amenaces a les conseqüències: com posar límits pas a pas

No, no "es porta malament" per molestar. Simplement, no se sent bé...

Marlon Soares
per Alba Carreres / Lara Terradas
Quan un infant "no es porta bé", no és per molestar. I tampoc és res personal contra nosaltres. És la seva manera de reivindicar que no se sent bé. Ens ho deixa molt clar la psicòloga i terapeuta infantil i familiar Lara Terradas

"La ràbia i els comportaments que busquen cridar l'atenció són crits desesperats de dolor. Cal atendre què està passant darrere del seu crit. Saber llegir entre línies. Conèixer l'infant i les seves necessitats evolutives vitals", ens explica.


Com ha de ser un límit perquè sigui efectiu, sa i respectuós? 

Concret: Evita abstraccions o generalitzacions. Els límits han de parlar del moment en concret i de la persona que els posa: "Ara jo no et deixo fer això".


Cuida el to de veu: És important recordar que el missatge no verbal és el primer que reben els infants abans que les paraules. De res serveix dir paraules boniques amb un to despectiu o acusatiu.

De les amenaces a les conseqüències: parla dels efectes de les accions, això et permetrà deixar de banda les amenaces. En lloc de "si no reculls, no marxarem", pots provar de dir: "Per poder marxar, has de recollir abans". Un altre exemple que assenyala les conseqüències és: "Si trigues molt a vestir-te, tindràs poc temps per jugar". 

Llenguatge adequat a l'edat: cada etapa evolutiva té les seves necessitats i les seves capacitats. Si diem a un infant de 3 anys: "No et deixo sortir al carrer sense jaqueta perquè l'altre dia et vas constipar i no vas poder anar a l'escola durant una setmana, recordes?", segurament l'estarem saturant de paraules i li costarà entendre el límit.

Límit respectuós amb les necessitats evolutives de l'infant: a l'hora de posar un límit hem de saber també si l'estem posant només des de la necessitat adulta i si estem respectant les necessitats de l'infant. Per posar un exemple: les criatures necessiten experimentar amb l'aigua, la terra o el fang, fins i tot. Si limitem les seves accions, estem limitant també el seu aprenentatge. Podem buscar la manera de permetre-les dins d'uns límits que a nosaltres ens facin sentir còmodes també. 

Autorevisa el teu concepte d'autoritat: com que els límits que hem rebut en la gran majoria de casos, no han respectat les nostres necessitats i això ens fa mal, és possible que quan els posem tinguem dificultats per ser assertives i amoroses. Per això és important prendre consciència de com i des d'on posem aquests límits.  


Segueix a la Lara Terradas a les xarxes

ALTRES NOTÍCIES
Imatge il·lustrativa
Johny Cohen
per Alba Carreres
Una etapa carregada d'imaginació i intuició, però també amb pors relacionades amb allò irreal
Imatge il·lustrativa
Daiga Ellaby
per Irene Ramentol
Com fer el trànsit al son respectant les característiques de cada infant
Imatge il·lustrativa
iStock
Són fruit de l'acord entre la Generalitat i els sindicats
Imatge il·lustrativa
iStock
per Irene Ramentol
Símptomes i senyals d'alerta que has de tenir present
Logotip de Criar.cat

Responsable editorial: Alba Carreres
Continguts: Irene Ramentol
Director de nous formats: José M. Gutiérrez
Responsable de publicitat: Nadina Urgell

Editorial: Edicions Digitals de Premsa Local SL
Avís legal

Cerca a Criar.cat:

 

Trobem-nos a:

Contacta amb nosaltres